Pedalant pels cims del nord de l’Aran: Malh de Bolard i Tuc der Òme

Alçada màxima de la ruta:

2.753 metres

Descripció breu:

Llarga i dura ruta d’alta muntanya per les capçaleres de Montoliu i Liat al nord de l’Aran i amb frontera amb França. Sortim del Plan Era Lana situat a 1 km. riu amunt de Bagergue. S’hi arriba còmodament amb pista asfaltada. Comencem a pedalar i de seguida trobem la cruïlla de pistes de Varradòs i Liat. Seguim per aquesta darrera. La pista puja sempre paral·lela a l’arriu Unhòla i progressivament va guanyant alçada. Poc a poc ens anem endinsant a les zones mineres des Calhaus i de Plan de Tor. Poc abans d’arribar a aquestes segones mines trobem la cruïlla, molt ben senyalitzada, on hem de seguir una desdibuixada pista que marxa planera en direcció sud. És la pista que va al Lac de Montoliu. Malgrat el seu inici planer, aviat es comença a enfilar i haurem de superar trams en fort pendent i amb algunes esllavissades en que cal anar en compte. Després de pedalar per l’amagada Coma de Montoliu la pista fa una ampla llaçada i ens porta fins el llac situat en una cubeta tancada pel Maubèrme, el Tuc der Òme, la Colhada Nera i el Tuc de Montoliu. És un indret idil·lic i on es respira una gran tranquilitat. Davant nostre podem observar el que queda de les instal·lacions de les mines de Montoliu-Pòrt d’Urets. Voregem el llac encara per la precària pista i ens porta fins el Còth de Montoliu, una collada que ens obre una nova perspectiva amb la val de Vernatar als nostres peus i la Sèrra de Lastoar a la nostra esquerra i a la que ens dirigim. Revoltem el Tuc de Montoliu i la Colhada Nera per un terreny aglevat de força bon passar i arribem, sense camí, als Estanhs Nere deth Horcalh. Seguim pedalant pels prats, en lleugera baixada i aviat arribem a la zona minera de Lastoar, que formava part de l’explotació minera deth Horcalh. Petites boques de mines, parets i camins ens recorden el seu passat miner. Anem a buscar el camí carreter que s’enfila fent alguna llaçada i llavors planeja. Estem pedalant per l’antiga via de vagonetes que comunicava la zona de Lastoar amb Eth Horcalh. Arribats al llom de la carena i amb el Malh de Bolard davant nostre, iniciem la pujada, sense camí, pel Sarrat Blanc. Una pujada dura però del tot ciclable amb e-bike. És un tram molt bonic tant pel tipus de terreny esquistòs com per les panoràmiques. La carena fa una ample colladeta. En aquest punt cal deixar aquesta carena i fer un ample flanqueix en direcció nord, passant per sobre d’un petit llac, per anar a buscar el cap de la llarga Sèrra deth Malh de Bolard. L’anem seguint més o menys pel cap de la carena en direcció al cim que tenim davant nostre. Estem pedalant per sobre la frontera amb França i gaudim d’unes vastes panoràmiques sobre l’Arièja. Sense massa dificultat assolim el cim del Malh de Bolard, una àmplia tossa que pels seus vessants oriental i nord és molt escarpada. Grandiós panorama als quatre vents. Refem el camí fins el coll on ens hem desviat del Sarrat Blanc i iniciem la dura pujada del Tuc der Òme que veiem uns centenars de metres davant nostra. Duríssima pujada que en algun curt tram ens veiem obligats a baixar de la bici. Arribem però pedalant al seu cim. Només té 50 metres menys que el Malh de Bolard però les vistes son també espectaculars. Als nostres peus el Lac de Montoliu i el majestuós Maubèrme ens mostra el seu vessant més escarpat. Fem una ràpida baixada fins el proper Pòrt d’Urets amb la cabana del mateix nom. Us asseguro que no és una cabana qualsevol. És un orri circular de fusta folrat de pedra i molt ben equipada. Sobta trobar aquest equipament en un indret tant inhòspit!. Iniciem el marcat sender que es dirigeix cap a la zona de Liat tot revoltat el Maubèrme pel seu vessant occidental. És un camí que més aviat planeja i al final, després de passar per les Bassetes de Maubèrme, baixa per les Pales de Liat fins el fons de la vall. La travessem i anem a buscar la pista de les mines de Liat, en força mal estat. Passem pel refugi de Liat, situat al mig del que havia estat aquesta explotació minera i pugem fins a les enrunades cases de les mines. Baixem fins al proper estanh de Pica Palomèra, força gran i situat en un indret de gran bellesa. Creuem la seva sortida d’aigües i ens enfilem per terreny aglevat fins assolir la carena de la Sèrra de Pica Palomèra on trobem un curiós banc de pedra. A partir d’aquí ens endinsem a la zona d’Armèros. Baixem a creuar el Coret dera Ansa dera Caudèra i ens desviem a la dreta, sense camí per resseguir tot el vessant oriental del Tuc des Armèros. Més endavant trobarem un marcat sender que és de molt bon passar. És un indret molt poc concorregut i salvatge. Passem pel costat dera Estanhòla des Malhs dera Tartèra i acabem de revoltar aquesta muntanya. Finalment fem una llarga baixada per carreranys del bestiar fins assolir la Colhada de Varradòs. Un cop a aquesta colhada iniciem la baixada pel camí del Plan de Moredo i més avall pel Camin des Marrècs que ens baixa de nou a Era Lana de Bagergue on acabem aquesta magnífica ruta. El gps totalment imprescindible. Espero que la gaudiu

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra