Volta al Montsent de Pallars des de Llessuí

Alçada màxima de la ruta:

2.638 metres

Descripció breu:

Interessant ruta per la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes. La ruta té com a finalitat donar la volta al massís del Montsent de Pallars sortint del pintoresc poble de Llessuí. Iniciem la ruta baixant pel vell camí que es dirigeix cap al poblet de Sorri. Quan trobem la carretera la seguim fins arribar el poble de Caregue que travessem pels seus costeruts carrers. A la part alta trobem un ben marcat camí, a voltes empedrat, que guanya alçada ràpidament i que ens fa esforçar una mica per superar-lo. Aquest camí surt a una pista secundària que va guanyant alçada progressivament. Llarga pujada però amb bones panoràmiques. A mitja pujada deixem a la dreta el desviament a l’ermita de la Mare de Déu de la Muntanya. Seguim pujant. Arribem al Corral dels Bous. És un bon indret per fer una aturadeta. Hi trobareu una font que raja dins d’una banyera. Seguim pujant i aviat entronquem amb la pista principal que procedent del coll del Triador es dirigeix cap a Espot per la Creu de l’Eixol. La seguim en direcció sud encara en pujada fins que arribem al coll de La Portella. Entrem en un indret amb extenses zones de pastura. Ara baixem còmodament per la pista fins arribar al Pas de la Mainera on la deixem i ens comencem a enfilar per les traces d’una antiga pista que es va endinsant a la vall de Mainera. Aquesta pista es va construir perquè al costat de l’estany Gran de Mainera hi ha una veta de marbre blanc que durant uns anys es va explotar. També, de tant en en tant, hi trobem balises grogues. Poc a poc ens anem endinsant per aquesta vall que és força ciclable. Creuem el riu en dues ocasions i finalment arribem a l’estany Gran de Mainera, als peus de la Cresta de l’Avió i del Pic de Minera. És un indret molt solitari i salvatge. Deixem l’estany gran i ens dirigim a un turonet que ens dona accés a l’estany Xic que es troba a un nivell inferior a l’anterior. El creuem per la seva sortida d’aigües i ens dirigim a l’amagada coma que formen els Clots del Portarró. Al fons ja albirem la collada de la Coma d’Espòs que des d’aquí sembla força infranquejable. Pedalem per un terreny esquistós i aglevat molt peculiar pel tipus de minerals ferruginosos que configuren el terreny. Sembla ben bé que estiguem pedalant per una zona minera d’alta muntanya. Combinant pujades dures amb trams més plans anem guanyant alçada fins que arribem a la base de la collada on als pocs metres de la mateixa trobem un terreny atarterat que ens obliga a fer els metres finals empentant la bici. Ja som al Coll de la Coma d’Espòs que comunica la Vall Fosca amb la vall pallaresa de Mainera. Val la pena fer-hi una aturadeta per refer forces i gaudir de les grans panoràmiques a banda i banda del coll. Deixem el coll i iniciem una llarga i còmoda baixada per l’extensa Coma d’Espòs. Unes grans extensions de prats alpins configuren aquest solitari indret. Baixem força ràpid amb només algunes traces de camí. Aviat albirem a la nostra dreta i força enfonsat encara l’estany Gento que és on ens dirigim. Com que és un tram de bon pedalar quasi sense adonar-nos arribem a les instal·lacions d’Estany Gento amb la resclosa, l’edifici que alberga un centre d’interpretació i un bar-restaurant amb una magnífica terrassa que aconsello visitar. També aquí hi ha l’estació superior del telefèric Sallente-Estany Gento. Visitat aquest indret, refem un petit tram de camí tot passant per sota la resclosa del llac i ja trobem l’inici de la via de l’antic carrilet per la que continuem pedalant. És un recorregut de poc més de 5 km. Passem per petits túnels en el seu tram inicial i després gaudim d’una vista aèria d’alguns dels pobles que configuren la Vall Fosca com Espui o Cabdella. Malgrat ser un recorregut molt planer les antigues vies del carrilet i les travesses en bastants trams dificulten el pedaleig. Cal anar en compte, sobretot si el terreny és moll. Quan s’acaba aquest tram del carrilet trobem una pista que ens puja al refugi d’Espui i ens dirigeix al Coll del Triador, per on passa la pista que puja d’Espui i es dirigeix cap a Espot. en aquest coll hi ha un monument dedicat a la Pedals de Foc i també dues taules d’orientació. Deixem el coll, fem uns metres de pista però aviat la deixem per baixar pels prats per estalviar una marrada de la mateixa. Quan la tornem a trobar hem de buscar un pal indicador que és l’inici del bonic sender de Bonyente que baixa directe a Llessuí per uns pendents herbats molt extensos. Sort hi ha que està molt ben balisat amb estaques grogues. És una baixada molt directe però del tot ciclable. Vàrem gaudir molt d’aquesta llarga baixada per la vall de Pamano. El camí surt a una pista de servei ramader, la creua varies vegades i finalment entronca amb la carretera de l’antiga estació d’equí de Llessuí. La seguim un curt tram i ja tornem a ser al poble de Llessuí on acabem aquesta magnífica ruta. Si us agrada pedalar per l’alta muntanya aquesta ruta té molts ingredients que de ben segur us deixaran satisfets. Espero que la gaudiu.

Àrea geogràfica:

Pallars Sobirà / Jussà

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella

Briefing de la ruta