Els cims del Baridà: Pic de La Colilla-Tossal Bovinar-Pic de Setut-Tossa Plana de Lles

Alçada màxima de la ruta:

2.916 metres

Descripció breu:

Ruta d’alta muntanya per la subcomarca del Baridà situada entre l’Alt Urgell a ponent i la Cerdanya a llevant a tocar amb la frontera andorrana. Sortim del refugi del Cap del Rec i comencem a pedalar pel sender GR11-10 que ens porta fins els prats del Pradell on trobem i seguim la pista de Pollineres. Quan hi arribem seguim pujant per la pista que ens puja fins el refugi dels estanys de La Pera. El darrer tram el fem pel camí vell. Aquí refem forces abans d’iniciar les ascensions d’avui. Abans de començar a pujar visitem l’estant superior de La Pera, un bell indret. El deixem i iniciem una llarga pujada, sense camí per l’extensa coma del Sirvent. Al ser tan extensa ens permet fer amples llaçades i així guanyem alçada sense massa esforç. Finalment arribem a dalt de la carena. Un darrer esforç i assolim el primer cim d’avui, el pic de La Colilla o dels Estanyols. Pel vessant nord ens queda enfonsat el Pla de l’Ingla a la vall del Madriu ja en terreny andorrà. Deixem el cim i ens dirigim al segon objectiu, el Tossal Bovinar. Baixem cap una colladeta però abans d’arribar-hi baixem un trem aglevat per estalviar-nos un flanqueix força rocós. Perdem més alçada de la prevista però guanyem en ciclabilitat i també amb temps. Un cop de nou a dalt la carena fem una petita marrada per estalviar-nos el vessant més pedregós i així assolim pedalant el segon cim d’avui, el Tossal Bovinar. Gran panoràmica de tota la serralada destacant els propers cims de Coma Extremera, Setut i Tossa Plana. Refem un curt tram de camí fins arribar a la colladeta de Bovinar que ens aboca a un descens vertiginós i molt difícil amb trams no ciclables que ens baixa a l’amaga Coma Extremera al peu de la Collada Fonda. Gran sensació de solitud!. Hi trobem un nombrós ramat de cavalls que ens fan companyia una bona estona. Baixem sense cap dificultat per aquesta coma fins que ens cal superar un ressalt que ens baixa fins a la Bassota de Setut, un indret força agradable. Creuem la sortida d’aigües del llac i ja trobem un bon camí que s’enfila en direcció sud-est cap el Pla de les Someres. El seguim un tram i quan comença a baixar el deixem per iniciar la llarga pujada fins a dalt de la serra entre el pic de Setut i la Tossa Plana. Aquest vessant septentrional d’aquest massís és amplíssim i molt extens. Els glevers i el clapeix de pedra granítica són una constant però que ens deixen arribar sense massa dificultat fins el cap de la serra. Un cop a dalt carenegem en direcció a ponent per assolir el tercer cim de la jornada, el Pic de Setut. En aquest cas els darrers metres abans d’assolir el cim són del tot inciclables. Si voleu podeu deixar la bici en un petit collet previ al cim i acabar-hi d’arribar a peu. Són pocs minuts. Aquest és sens dubte el cim més agrest de la ruta amb unes parets verticals cap el nord i cap a ponent. Gran panoràmica de la capçalera de la vall del Madriu tancada pels pics a l’entorn dels Pessons i l’estany de l’Illa. Refem un tram de carena i sense cap dificultat arribem al darrer cim de la ruta que també és el més alt (2916) i conegut, la Tossa Plana de Lles. Des d’aquest a part de les panoràmiques anteriors hi hem de sumar el pic i l’estany de La Muga i més a la dreta la vall de La Llosa que ens separa del Puigpedrós, l’altre gegant d’aquestes contrades. Deixem el cim i pels mateixos aglevats de pujada perdem alçada ràpidament. Trobem el sender del Pla de les Someres que seguim. Voregem per la dreta aquesta vasta extensió de pastura i el camí, cada cop més marcat, s’endinsa al bosc. És un tram una mica complicat pels nombrosos graons de pedra que hem d’anar superant. Finalment arribem de nou al Pradell on ja trobem la pista. La seguim cap a llevant i aviat la deixem per seguir per pistes secundàries de l’estació d’esquí de fons de Lles. Acabem la ruta seguint el mateix sender del principi de la ruta que ens baixa fins a les instal·lacions del refugi del Cap del Rec on teniu l’opció de fer un bon àpat i refer forces després d’haver pedalat durant molta estona a més de 2800 metres d’alçada. Penseu que són uns 1500 metres de desnivell positiu i que hi hem consumit uns 700 w. Si us agraden les rutes panoràmiques i exigents, aquesta és una bona opció.Inserta aquí la descripció breu

Àrea geogràfica:

Pirineu català

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra