Pica Palomèra i Estanh Nere de Güerri, l’Aran desconegut

Alçada màxima de la ruta:

2.478 metres

Descripció breu:

La ruta que us proposem s’endinsa en indrets força desconeguts malgrat estar molt propers a les rutes clàssiques que transiten per la zona de les mines de Liat. A més, és molt panoràmica i salvatge. Comencem la ruta seguint la clàssica pista de Liat que puja per la vall del riu Unhòla. Després d’uns 9 km. s’arriba al Planhet deth Pas Estret on trobem una barrera que limita el pas de vehícles motoritztas. Fem una forta però curta pujada per un tram de pista força malmès i l’abandonem definitivament per baixar per aglevats als amplis rasos de Liat, una extensa zona de pastura on hi trobem el gran Horat der Unhòla, una gran dolina per on s’escola l’aigua procedent del proper Estanh Long al que hi arribem sense cap dificultat. És el tercer estanh més gran de l’Aran amb unes 27 Ha. de superfície. Creuem el petit rierol que forma el seu desguàs i enfilem per traces de sender amb alguna balisa de tant en tant pujant per diferents clotades que ens apropen a l’antiga zona minera tot passant per sota dels cables dels antics telefèrics on algunes torres encara es trobem dempeus. Arribem al Cap de Güerri on trobem el camí principal de les mines. Un camí que havia estat carreter i que en alguns trams encara es conserva en força bon estat. El seguim en direcció sud-est. Abans d’arribar al que queda de les cases de les mines, l’abandonem i comencem a pujar. Trobem un conjunt de tres mines una al costat de l’altre i restes de rails. És evident que estem en una de les explotacions importants. Seguim pujant ara ja sense camí i deixem les restes de les mines enrere. Pugem sense dificultat per pendents aglevades i per terreny esmicolat i fosc que ens recorda que estem en uns indrets mines. De cop ens apareixen davant nostre els petits Estanhets de Pica Palomèra, un grupet de petites basses d’aigua cristal·lina situats en un lloc idíl·lic i amb unes panoràmiques excel·lents. Serà per la sorpresa però quedem enamorats de l’indret. Ja som quasi a dalt de la serra, un petit esforç més i assolim la llarga i ample carena de Pica Palomèra. Al sortir posem en guàrdia un nombrós ramat de cérvols que tresca tranquil·lament per aquests amagats tocoms. Pedalem pel cap de la carena en direcció nord fins arribar al cim de Pica Palomèra. Grans panoràmiques als quatre vents. Aquest cim és el vèrtex que uneix la Sèrra Sascorjada cap a ponent i la pròpia de Pica Palomèra cap el sud. Val la pena dedicar una estona a la contemplació. Destaquen el Mauberme, l’Armeros, Liat, al final de la Sèrra Sascorjada el Montlude i sobretot sobta albirar als nostres peus un espècie de gran cràter natural on al seu fons hi ha un llac. És l’amagat estanh Nere de Güerri al que ara ens dirigirem. Així doncs deixem el cim, refem un tram de carena i ens llancem per uns llargs pendents aglevats, sense cap vestigi de camí. Baixem molt ràpidament i sense adornar-nos arribem al fons de la clotada. Estem a la riba de l’estanh Nere de Güerri d’unes aigües d’un gris blavós. Meravellós!!. Quina solitud!!. Aquest estanh està a la capçalera del barranc de Sascorjada i té una superfície de 4 Ha. i una fondària màxima de 24 metres. Un altre bon lloc per agafar-s’ho amb calma i gaudir de l’indret. Deixem el llac i ara ens toca remuntar fins assolir de nou el cap de la carena de Pica Palomera. Llarga i dura pujada. Un cop a dalt comencem a carenejar per aquesta allargada serra en direcció sud. És un tram molt agraït i panoràmic. Hi pedalem força còmodament fins que baixem ja al final d’aquesta serra i trobem un curiós banc de granet. Què caram fa un banc de granet en aquest lloc tan inhòspit?. Sorprenent!!. A partir d’aquí ens endinsem a la clotada dera Ansa dera Caudera amb el Tuc des Armèros davant nostre. El faldegem pel seu vessant nord per un bon però aeri camí i assolim la collada que ens situa a l’amagada vall on hi ha l’Estanhòla des Armèros, un llac no massa gran però que acostuma sempre estar acompanyat per força caps de bestiar boví. Us aconsello que deixeu el camí principal i baixeu fins el llac. Passareu més còmodament. A partir d’aquí ja trobareu un camí molt fressat que vorejant el Cap des Malhs dera Tartèra us baixarà sense massa dificultat fins a la Colhada de Varradòs. Aquí heu de seguir el sender indicat com a Moredo. És un sender força marcat i que us estalvia la baixada per la pista. Passareu pel costat de la cabana i més avall tornareu a sortir a la pista que deixareu de seguida per iniciar el darrer tram de baixada per l’anomenat Camin des Marrècs que en fort pendent us baixarà fins a Era Lana un extens pla que ens portarà al punt on hem iniciat aquesta magnífica ruta d’alta muntanya per les capçaleres de les valls de l’Unhòla i Varradòs. Si us agrada l’aventura i gaudir de grans panoràmiques aquesta pot ser una ruta molt interessant. Això sí, el track imprescindible! Que la gaudiu!!

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella