Pedalant per les carenes atlàntiques de l’Aran

Alçada màxima de la ruta:

2194 metres

Descripció breu:

Inèdita ruta per les carenes occidentals del Baix Aran. El punt de sortida és a la població de Bossòst. Comencem a pedalar seguint el Camin Reiau que baixa paral·lel a l’arriu Garona i que coincideix amb el GR211. Passem pel costat de la central de Cledes. Arribem a la rotonda de l’entrada de Les i seguim un centenar de metres la N-260 en direcció sud fins que trobem l’inici d’una pista pavimentada a la nostra dreta. La seguim i ens comencem a enfilar per la solana de Les. Passem pel costat de la Hònt deth Vèrn i tot seguit arribem al guardader de Vernet, una magnífica balconada sobre la població de Les. En aquest punt s’acaba la pista i comença el bonic camí que es dirigeix a la població de Bausen per un preciós bosc que presenta unes policromies espectaculars aquesta època de l’any. Creuem l’arriu Bausen i després d’una curta pujada el camí surt a la pista que es dirigeix a les pastures de Saplan. La seguim i aviat es comença ha enfilar en forts pendents. Estem pujant per l’obaga, molt frondosa i humida de la Sèrra des Agudes. Són uns 5 quilòmetres de pujada en els que superem un desnivell d’uns 800 m.! S’acaba el bosc i arribem finalment a les extenses pastures de Saplan. Deixem a la nostra esquerra la pista que es dirigeix a la propera cabana de Serralonga així com la que baixa cap a la cabana de Saplan i ens desviem en direcció a ponent pedalant per una zona de prats força planera i amb múltiples carreranys fets pel bestiar. Poc a poc ens anem decantant en direcció nord per anar a buscar el ben marcat camí que en diferents llaçades es dirigeix al Còth de Vacanera. Hi ha balises pintades de groc que indiquen clarament el camí. Sense massa esforç s’assoleix el Còth de Vacanera on trobem les restes de l’antic telefèric miner de les mines de material ferrós de Bausen que foren explotades a principis del passat segle. Estem sobre la frontera entre l’Aran i la regió francesa de l’Ariège. Aquí trobem un molt trepitjat camí que seguim en direcció nord i que es comença a enfilar per la Sèrra de Vacanera. És una pujada molt bonica i assequible. Trobem algunes fites frontereres i finalment arribem al cim del Tuc deth Plan der Òme, un cim arrodonit però amb unes grans panoràmiques. Aquest és el punt més alt de la ruta d’avui. Als nostres peus, cap el sud, les pastures de Saplan i més enfonsat el Baix Aran. Cap el nord les extenses planúries de la França més septentrional. Cap a ponent albirem el recorregut que ens espera resseguint el cordal muntanyós entre la vall de Luxon a ponent i la de l’Aran a llevant. Refem el camí fins el Còth de Vacanera i seguim en lleugera baixada per un sender molt marcat que voreja el vessant occident del Cap des Estanhs i que ens porta fins a les pastures franceses on hi ha emplaçada la cabane de Peyrehitte. Hi passem a tocar i ens enfilem fins a una colladeta on trobem el sender que continua flanquejant i que ens porta fins a la Passada des Tres Corets. A partir d’aquí el camí ja no és tant marcat i es converteix amb diferents carreranys que transiten per un terreny a voltes ple d’una vegetació arbustiva que en alguns moments ens dificulta el pas. Anem avançant a trams per dalt de la carena i d’altres fent flanquejos. És una llarga travessa que sembla que no tingui fi. Són uns cinc quilòmetres de pujades i baixades continues però amb unes panoràmiques espectaculars. Destaco els cims de Malh des Bessons, Tuc de Pontner, Malh de Betlan i per últim el Tuc de Pujastó, amb vèrtex geodèsic i fita fronterera. A partir d’aquest darrer cim una forta baixada ens emplaça al Còth de Panet, un centenar de metres abans de trobar una línia d’alta tensió que creua la serra. A partir d’aquest collet iniciem un flanqueig en lleugera baixada pel vessant oriental, és a dir, pel vessant aranès. Aviat arribem al Planhèt des Estanhons i a la cabana de Samorèra que veiem enfilada davant nostre. El camí inicia la baixada definitiva amb un fort pendent. Entrem al bosc d’avets i aviat trobem uns prats amagats on hi arriba una antiga pista de desforestar. La seguim i ens porta a la pista de Sapòda procedent deth Portilhon. A partir d’aquí iniciem una plàcida i bonica baixada per aquesta pista que es troba en força bon estat. Passem pel conjunt de les bordes de Sapòda i un tros més avall la deixem per seguir per una de secundària que s’enforca a la nostra esquerra. Hi ha un pal indicador que indica l’inici del camin de Rauera, històric camí que davalla a Bossòst. El primer tram té el format de pista forestal però després de creuar una porta metàl·lica es converteix amb un bonic camí empedrat que va baixant per dins d’una magnífica fageda fins arribar a la petita ermita dedicada a Sant Joan Crisostòm situada a la part alta del poble de Bossòst. Creuem aquesta bonica població tot passant pel costat de l’església romànica d’era Purificacion, un dels conjunts més notables del romànic aranès, i arribem de nou al punt de sortida després de creuar l’arriu Garona i arribar de nou a la zona d’aparcament.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella

Briefing de la ruta