El Puigpedrós-Els cims d’Engorgs-Tosseta de l’Esquella-Bony del Manyer i La Carbassa

Alçada màxima de la ruta:

2.915 metres

Descripció breu:

Dura ruta d’alta muntanya per la capçalera del riu Duran. El punt de sortida el situem al petit poble de Meranges. Des de mateix poble iniciem la pujada al refugi de Malniu seguint el sender número 117 del senders de Cerdanya. El primer tram és un camí encimentat que ens puja a la captació d’aigua del poble. A partir d’aquí es transforma en un sender força pedregós i complicat fins el creuament de la carretera. A partir d’aquí millora i és quasi tot ciclable fins arribar al refugi de Malniu. Passem pel costat del bonic estany Sec per unes noves passeres metàli·liques, creuem la zona d’acampada i ens comencem a enfilar pel caminet senyalitzat com a GR11 i que es dirigeix al refugi d’Engorgs. Aviat el deixem per pujar per la canaleta que es dirigeix al coll de Les Mulleres. Forta pujada però buscant els millors passos és ciclable. Un cop arribats a aquesta amplia collada seguim pujant fent un flaqueig cap a la dreta, sense camí, fins assolir sense cap dificultat el montícul que forma el pic de les Mulleres del Puigoedrós. Ja som a la gran Planell de Campcardós, un immens pla als peus del cim. Aquí cal desviar-se una mica al nord per evitar la zona de les mulleres que són de difícil creuar. Anem pujant força còmodament fins assolir la pujada final que ens demana una mica d’esforç però que superem sense problemes. Ja som al cim del Puigpedrós, cim culminant d’aquesta ruta. Grans panoràmiques als quatre vents. Deixem el cim i seguint les fites pedalem en direcció nord-oest per anar a buscar el corriol que baixa cap a la Portella de Meranges. Llarga i dura baixada. Sort del caminet que va esquivant el gran pedregam granític. Poc a poc perdem alçada amb el cercle dels Engorgs davant nostre. Assolim l’ampli coll que forma aquesta portella tot contemplant cap el nord el punxegut Roc Colom. A partir d’aquí iniciem el tram més dur de la ruta. Ens disposem a resseguir la Serra d’Engorgs i la de l’Esquella. El primer tram de pujada el fem pedalant però el tram superior, en slguns punts, ens veiem obligats a baixar de la bici. Malgrat això assolim el cim oriental dels Engorgs sobre la bicicleta. Estem a la frontera amb França. Cap el nord cauen les parets verticals sobre la vall de Campcardòs. Més enllà albirem la Portella Blanca, els estanys d’Engaït i Passaderes així com el Coll dels Isards i darrere seu el pic Negre d’Envalira. Gran panoràmica. Deixem el cim i baixem fins un petit collet que ens porta a la pujada del cim occidental d’Engorgs amb característiques semblants a l’oriental. Aquest també l’assolim pedalant en els seus darrers metres. Baixem al següent collet, tot això quasi sense camí, i enfilem la pujada, aquesta més còmoda, a Tosseta de l’Esquella. Sorprèn trobar una planúria tant gran després d’haver superat uns trams tant rocosos i complicats. Ja som a la Serra de l’Esquella. Creuem aquest altiplà i al seu extrem occidental baixem per un tram força dificultós fins el Collet de Sant Vicenç, faldegem un petit esperó rocós i ja baixem pels extensos aglevats que configuren la Portella d’Engorgs. A la nostra esquerra tenim el cercle lacustre d’Engorgs en que destaquen l’estany de La Portella, els Minyons i el Llarg. Deixem la portella i seguim pedalant en direcció sud fins a la base del cim del Bony del Manyer Nord que flanquegem sense problemes per un pas una mica delicat. Ja som a la llarga i suau Serra de Calm Colomer. A partir d’aquí trobem un bon caminet que ressegueix el cap de la serra i que ens porta fins el cim del Bony del Manyer Sud, una mica més alt que el nord. Als nostres peus molt enfonsat albirem a la nostra esquerra l’amagat estany de Calm Colomer, d’aigües verdoses. Seguim pedalant en direcció sud pel cap de la carena amb vistes excepcionals fins que baixem a la Portella del Torer. Una suau pujada per un bon sender ens porta al cim de La Carbassa, el darrer cim de la ruta d’avui. Ara iniciem un ràpid descens per unes extenses planúries. És una zona de pastura immensament gran però amb molt poca aigua. Passem pel costat d’una de les poques deus que hi ha en aquestes contrades i seguim baixant. El gps totalment imprescindible en aquest tram mancat de camins. Arribem a un sender transversal que seguim en direcció nord i que ens porta al refugi tancat de Fontbrenella. A partir d’aquí ja trobem diferents pistes forestals que ens baixen còmodament fins a creuar el riu Duran a l’indret del Molí. Una curta pujada ens apropa de nou a Meranges on acabem aquesta ruta. Un advertiment. No és una ruta apta per a tothom. Cal estar amb bona forma física i anar mentalitzat que és una ruta molt dura i amb trams amb certa dificultat. Això sí, es respira un gran ambient d’alta muntanya.

Àrea geogràfica:

Cerdanya

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra