Tuc deth Malh Blanc

Alçada màxima de la ruta:

2.380 metres

Descripció breu:

Fantàstica ruta d’alta muntanya pujant a un cim no massa conegut ni freqüentat com és el Malh Blanc. Aquest itinerari recorre les muntanyes de l’entorn de l’antiga estació de La Tuca, a sobre mateix de Vielha. Iniciem la ruta al fons de la vall i pugem per senders força costeruts per dins de l’avetosa del bosc de Betren fins assolir les pastures de La Tuca. Còmodament arribem al Santet de Betren on s’acaba la pista. A partir d’aquí comença l’aventura. El track es fa imprescindible per no perdre els amagats senders que van pujant. Comencem creuant el barranc de Sant Estève i sense massa dificultat s’arriba a Era Sèrra de Naut amb restes dels remuntadors de l’antiga estació d’esquí. Un cop superada aquesta primera pujada es fa un flanqueig força còmode per una dreta pala herbada que ens endinsa a una amagada clotada ja als peus del Malh Blanc. Gran sensació de solitud. Ens trobem envoltats d’altívols pendents herbats però que fent àmplies llaçades es van pujant força còmodament fins assolir el cap de la carena que és força ampla i allargada i encatifada d’herba. La seguim en direcció nord fins assolir el con final del cim del Malh Blanc que rep aquest nom pel característic color blanc del seu vessant nord. Grans panoràmiques als quatre vents tancades per la carena de l’Aneto-Maladeta a ponent, les crestes de Rius i el Bessiberri al sud, el Montardo i les muntanyes de Beret a llevant i al nord la fondalada de Vielha amb les muntanyes de Montcorbison, Cròdos i Eth Montlude al fons. Un cop ben deleitats d’aquestes vistes refem el tram de carena i seguim més enllà fins arribar al coll anterior a la pujada al Poi d’Estanho. Estem entre les valls de Sarrahèra a ponent i els Clots de Vialet a llevant. Baixem cap aquests darrers per un pendent herbat que sense massa dificultat ens hi baixa. Poc a poc i molt còmodament anem perdent alçada per aquestes amagades pastures fins assolir el petit estany de Era Estanhola. El voregem i tot seguit arribem a un collet que baixem pel seu vessant nord. Revoltem per un bon sender un tram encinglerat i arribem a Era Colhada on hi arriba una antiga pista de l’estació d’esquí. La creuem i pedalem còmodament per un sender que planeja en direcció a llevant pel vessant nord del cim d’Era Cauva i del Tuc de Mitdia. Aviat iniciem la ràpida baixada cap el fons de la vall de Bargadèra per un sender força marcat i en algun tram balisat. Arribem al fons de la vall on trobem la cabana del Santet d’Escunhau. A partir d’aquí seguim per la pista que hi arriba procedent del poble d’Escunhau. Quan s’acaba la zona de pastura ens endinsem a l’espesa avetosa que configura el bosc d’Escunhau. Baixem a trams per pista i a trams per sender fins arribar al poble de Betren ja al fons de la vall. És una baixada en alguns trams força tècnica i en fort pendent però que es deixa fer. Creuem Vielha i arribem de nou al punt de sortida. Es tracta d’una ruta no massa llarga però amb forts pendents i una mica tècnica. Si us agrada l’aventura, indrets solitaris i gaudir de grans panoràmiques aquesta ruta és una bona opció. Espero que us agradi.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra