Tuca de Castanesa i Sierra Negra des de Cerler

Alçada màxima de la ruta:

2.861 metres

Descripció breu:

Dura ruta d’alta muntanya per les carenes de Castanesa i Sierra Negra. El punt de sortida és l’aparcament de l’estació d’esquí de Cerler. Comencem a pedalar pujant pel circuit de bike-park que puja per sota dels dos telecadires. És una pujada força divertida i ràpida. Arribem a una pista transversal que ens porta a la vall de l’Ampriu. Creuem el riu i per pista i prats arribem a la carretera a l’indret on s’inicia la pista d’Ardonés que seguim. És una pista en molt bon estat per la que es pedala còmodament. Passem per un pontet el barranc de l’Ubago i un centenar de metres més endavant deixem la pista i ens enfilem per un poc marcat corriol que s’inicia a la dreta. Compte en aquest punt atès que és l’inici del sender que seguirem. Es tracta d’un sender força ciclable tret d’un tram en que el camí està esllavissat i cal superar-lo amb certa dificultat. Arribem a un punt on hem de creuar el rierol. Estem a l’indret conegut com la Pleta Negra. A partir d’aquí iniciem una llarga pujada, sense camí, per l’ampla i dreta clotada de Vallverdera. Anem pujant fent amples llaçades. A mida que guanyem alçada el pendent es va accentuant fins que ja molt a prop de la carena trobem un tram atarterat que ens obliga a fer els últims metres empenyent les nostres bicis. Ha estat una duríssima pujada però l’esforç ha valgut la pena. Ja som a dalt la carena, uns metres al nord del cim del Possolobino. Als nostres peus cap a llevant ens queda l’extensa vall de Castanesa i a partir d’aquest punt gaudirem durant bona part de la ruta d’unes panoràmiques espectaculars. Ara seguim pel fil de la carena superant algun curt tram complicat però en general pedalem còmodament fins assolir el cim més alt de la ruta, la Tuca de Castanesa de 2861 m. Grans panoràmiques sobre la Serra de Llauset i més enllà de les muntanyes de Boí i del parc Nacional d’Aigüestortes on podem distinguir els Encantats a la llunyania. Seguim en baixada a assolir l’ampli coll de Castanesa i pedalant per un terreny esquistós sense massa dificultat arribem a la Tuca de Roques Trencades que amb 2755 metres és el punt més alt de la Sierra Negra. Davant nostra tenim una gran panoràmica sobre el massís de l’Aneto-Maladeta. Val la pena recrear la vista des d’aquest indret!!. Cap el nord est tenim la Sierra Negra que s’inicia al Coll de Llauset, al peu de l’escarpat cim del Culebres. Darrera seu les parts més altes del Pirineu. De llevant a ponent destaquen els pics de Russell, Margalida, Tempestades, Aneto, Corones, Maldito, Maladeta, Sayó i Alba, tots superant els 3100 metres d’alçada. Ara ja estem al cor de la Sierra Negra que seguim en direcció nord per un sender molt fressat. Baixem a una collada i iniciem la pujada a la Pico d’Estibafreda. És una pujada ciclable que dura en els seus darrers metres. Des d’aquest cim, una mica més modest que l’anterior gaudim de les mateixes panoràmiques. Al nord, molt enfosada ens queda la vall de Vallibierna que ens separa de les crestes de la Maladeta. Iniciem una llarga i ràpida baixada per un sender molt fressat que no té pèrdua. Passem pel costat de les Balsetes d’Ardonés, un parell d’estanyols al mig d’aquest desert de pedra fosca. Una curta pujada ens porta a la modesta Tuca Royero de 2543 m. Seguim perdent alçada ràpidament amb algun tram de fort pendent que el sender supera fins diferents llaçades. En poca estona arribem a les immediacions del Picalbo de 2276 m. Passat aquest cim ens desviem per un corriol en direcció sud i anem a trobar una desdibuixada pista que després de travessar els torrents de Mascarada i Clotet ens porta a la Cabana d’Ardonés, ocupada a l’estiu pels pastors que tenen cura d’un gran ramat oví. Al costat de la cabana iniciem la baixada final pel sender de les cascades. És una baixada molt bonica i ciclable que ens porta fins a les pastures de Paluenga, antics camps de dall a sobre la població de Cerler a la que hi arribem per la part alta. La creuem i arribem de nou a l’aparcament de l’estació d’esquí. Una gran ruta amb unes panoràmiques indescriptibles. Això sí, cal tenir en compte la duríssima pujada de Vallverdera. Si us agrada l’alta muntanya i esteu mentalitzats a que us trobareu trams de molta dificultat pel que fa al pendent aquesta és una ruta que no oblidareu fàcilment en tots els sentits.

Àrea geogràfica:

Pirineu aragonès

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra