Tuc Era Entecada i Cap de Poilanèr

Alçada màxima de la ruta:

2.273 metres

Descripció breu:

Les carenes atlàntiques de l’Aran es caracteritzen per una morfologia suau i encatifades de verd que conviden a resseguir-les. Avui us presento una part d’aquestes carenes que amb bicicleta no són massa freqüentades tret de la baixada endurera de Era Entecada que s’allunya força de la filosofia de les meves excursions. Així doncs us ho explico amb detall. El punt de sortida el situo a l’ampli aparcament que trobareu a mitja pujada de la pista que condueix a l’Artiga de Lin, molt a prop del centre d’interpretació i de l’església reformada de la Mair de Diu dera Artiga. Comenceu a pedalar en pujada passant pel costat d’aquestes instal·lacions i seguidament travesseu el barranc d’Aubèrt per un pontet. Poc després trobareu un rètol indicant l’inici de la pujada al Còth dera Montjòia. Aquí deixeu la pista i seguiu per aquest camí que s’endinsa a un espès bosc d’avets. Forta pujada per les traces del que havia estat una pista de desemboscar. Després d’un quilòmetre i escaig s’acaba el bosc i el paisatge canvia radicalment. Entreu de cop a una extensa vall encatifada de verd i de flors a la primavera. Aviat arribareu a la ben cuidada i neta cabana dera Montanha d’Aubèrt. És un bon lloc per fer una aturadeta per refer forces. Seguim pujant per aquesta vall. El camí és força evident i tret d’algun tram és força ciclable. Passareu pel costat d’una abeurada abandonada i més amunt trobareu la pleta dera Montjòia amb les restes d’una cabana i una gran cleda feta de pedres. El coll ja el teniu bastant a prop. Ara toca fer el darrer esforça per assolir-lo. Seguiu les traces del vell camí hi pujareu força còmodament. El Còth dera Montjòia és un coll molt freqüentat doncs és una cruïlla de camins molt important. Hi ha una fita fronterera (montjòia amb aranès) i comunica la vall francesa dera Freisha amb l’aranesa del Joèu i també amb el camí que puja cap el pas dera Escaleta i el port dera Picada. Val la pena que us hi atureu i gaudiu de les panoràmiques. Des del coll prenem direcció nord-est tot seguint un sender que marxa planer per sobre la vall que acabem de pujar. Hi pedalareu molt còmodament. El camí voreja el vessant oriental del Tuc dera Montjòia i el Tuc Roi i va a sortir, amb lleugera baixada a l’ampli Còth de Poilanèr. Davant nostre ja tenim l’altiu tuc dera Entecada. Comencem a pujar per una zona herbada que fa de bon fer. A mida que anem pujant el camí es fa més evident i és molt fressat. És important que no perdeu la traça del camí principal pel que pujareu força còmodament. Arribareu al replà anterior al cim. Una curta pujada us portarà fins el cim del Tuc dera Entecada. Malgrat la seva modesta altura és un cim molt emblemàtic i panoràmic sobre l’Aran i les valls de Luchon i també sobre el murallam muntanyós de la Maladeta-Aneto. Gaudiu de l’espectacle!! Un cop ben amarats de les grans panoràmiques es baixa fins el collet que ens separa del Cap de Poilanèr al que per assolir-lo ens caldrà superar un tram força pendent i una mica de mal fer. Però és curtet. A aquest segon cim, que és el més alt de la ruta hi arribareu pedalant. Les panoràmiques són molt semblants al veí Entecada. Seguim carenejant en direcció nord baixant a un altre collet. Prop del cim hi he trobat una cabana mòbil de pastors. I és que per aquests tocoms hi pastura un bon nombre de caps de bestiar tant oví com vaquí i equí. Finalment després d’una suau pujada s’assoleix el darrer cim d’avui, el Tuc de Poilanèr que és el més secundari dels tres que hem fet. Per una autèntica catifa d’herba baixem fins a l’amplia collada anomenada Pas de Vilamòs i a partir d’aquí es comença a baixar sense camí pel mig de les extenses pastures fins arribar a la pista procedent de la cabana de Campsaure. Estem en territori francès. Seguim la pista en direcció sud i aviat s’acaba. Ara pel mig d’un prat ple de gencianes anem a buscar el proper camí que procedent de l’Hospice de France es dirigeix cap el Còth dera Montjòia. És un camí molt freqüentat i molt ben traçat. Hi pujareu força bé, tret d’algun petit pas en que cal posar-hi una mica d’atenció. Sense adornar-vos arribareu de nou a dalt al Còth dera Montjòia. Ara, per retornar al punt de sortida, us espera una llarga baixada tot refent el mateix tram de pujada. Primer per la zona de prats i finalment per dins del bosc d’avets. És una ruta curta pel que fa a quilometratge però molt panoràmica. A mi m’ha ocupat un matí fer-la sense presses i gaudint molt dels paisatges. El consum no m’ha arribat als 500w. Si us agrada l’alta muntanya, aquesta ruta és una bona opció però sobretot tingueu en compte que caldrà superar pendents amb fort desnivell. Per tant segons el vostre nivell la podeu trobar força dura o més aviat assequible. Si us hi aventureu espero que us agradi.

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella