La Tuca-Malh Blanc-Vall de Sarrahèra, indrets amagats a l’entorn de Vielha

Alçada màxima de la ruta:

2.353 metres

Descripció breu:

Al sud de Vielha trobem les muntanyes i valls que tanquen el paisatge abans del gran murallam de les crestes de Rius, Sarrahèra i Pòrt de Vielha. Entre elles destaca les herbades pales de l’antiga estació d’esquí de La Tuca i l’amagada i salvatge vall de Sarrahèra que té el seu inici a l’altívol Tuc de Bargadèra ja a la cresta dels Malhs de Rius. Iniciem la ruta al centre de Vielha i comencem a pujar per una bona pista asfaltada pel Cap dera Vila. Aviat la deixem per pujar pel costerut sender que ens porta a les antenes de telecomunicacions a sobre mateix de Vielha. En aquest punt seguim per un bonic sender que puja suaument pel bonic bosc d’avets de Betren fins a sortir a la pista forestal procedent del túnel de Vielha. La seguim un curt tram fins que passat un pas canadenc la deixem per seguir per l’antic camí. Dura pujada primer entre prats i més endavant per dins d’una espessa avetosa. Creuem la pista dues vegades i arribem a Era Tuca, concretament on acabava el primer telecadira. Creuem la pista pel costat d’una cabana i continuem pujant per una pista en fort pendent que ens puja fins al que queda de les instal·lacions on arribava el segon telecadira. Des d’aquí tenim ja unes grans panoràmiques sobre Vielha i les muntanyes del seu entorn. Cap el sud ja albirem el Malh Blanc que des d’aquí sembla inabastable sobre la bici. Ara seguim pedalant còmodament per la pista que ens porta fins el Santet de Betren on també hi ha una cabana i cledes pel bestiar. En aquest punt abandonem la pista i anem a creuar l’incipient barranc de Sant Estève per iniciar la pujada seguint diferents carreranys de bestiar a la Sèrra de Naut. És una pujada no massa complicada si sabeu trobar la traça bona, que n’hi ha bastantes. Sense massa dificultat hi arribareu. Trobareu restes de les instal·lacions de l’estació d’esquí. Pel cap de la carena us dirigiu cap el sud i haureu de superar un nou ressalt herbat que us pujarà a un nou planell amb més restes de l’estació. al final del planell s’inicia un marcat sender que fa un llarg flanqueix i que ens portarà a una àmplia i amagada coma. Gran sensació de solitud. Aquí s’acaba el camí. Estem en mig d’una extensa zona de pastura. El track en aquest tram es fa imprescindible. Dura pujada anar fent llaçades fins assolir el cap de la serra. Estem entre el Malh Blanc al sud i el Poi d’Estanho al nord. Gaudim d’unes grans panoràmiques, sobretot cap a ponent i sud. Els Malhs de Rius, el Tuc de Sarrahèra, el Tuc i Pòrt de Vielha i tancant aquest magnífic quadre el massís de l’Aneto-Maladeta. Impressionant!!. Ara pedalem còmodament pel cap de la carena i sense quasi adonar-nos arribem al cim del Malh Blanc que és una gran balconada sobre Vielha i el seu entorn. Val la pena gaudir una bona estona del paisatge que tenim davant nostre. Seguim. Refem el darrer tram de pujada i ara iniciem un descens vertiginós, sense camí, per les àmplies pales herbades de Sarrahèra. Assegureu-vos de portar bons frens perquè la baixada és llarga i molt dreta. Aneu en compte!. Finalment trobem un sender transversal que ens porta fins a l’amarronada bassa de Sarrahèra. Continuem baixant per un sender que ens deixa a la capçalera d’aquesta amagada vall. El camí s’acaba i ara haurem de baixar pels millor passos pel fons de la clotada. Aviat trobem una gran cleda de pedra amb unes runes al seu extrem est. És el que queda de la cabana de Sarrahèra de Naut. Seguim baixant per la dreta de la vall. Trobareu algunes fites i s’intueix un antic camí. Aquest és el tram menys ciclable. Arribem de nou al fons de la vall. Arrecerada i al costat d’una altra cleda de pedres passem pel costat de la cabana deth Plan deth Miei, aquesta està sencera. Travessem pel mig de la cleda, creuem el riu i anem baixant per terreny obert per un sender cada cop més marcat. Arribem a la cabana de Sarrahèra de Baish després de creuar un sòlid pontet de fusta. És la més important d’aquesta amagada vall. El paisatge ja és molt més humanitzat. A partir d’aquí el camí ja està senyalitzat i no té pèrdua. Anirem perdent alçada per un bon camí, a trams empedrat, fins a creuar la pista del túnel. Seguim baixant ràpidament pel magnífic sender de Sarrahèra que ens porta fins a la pista paral·lela al riu Nere i ja baixant còmodament per aquesta arribem de nou a Vielha on acabem la ruta. Adverteixo que és una ruta molt dura només recomanable per aquells que us agradi l’aventura i que estigueu disposats a sufrir els esforços de l’alta muntanya, sobretot en el tram superior de la vall de Sarrahèra.Inserta aquí la descripció breu

Àrea geogràfica:

Val d’Aran

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra