La Serra de Busa, camins històrics i cingleres

Alçada màxima de la ruta:

1.526 metres

Descripció breu:

La Serra de Busa és un gran altiplà envoltat d’altes cingleres situada al nord de la comarca del Solsonès. La ruta d’avui té com a objectiu resseguir algun dels seus camins d’accés més emblemàtics i resseguir les seves llargues cingleres i assolir els punts més alts de la serra. Comencem a pedalar a les Cases Baixes, molt a prop de les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall. Ens enfilem fins a Coll d’Arques pujant per una pista secundària amb fort pendent que puja per l’Obaga de Les Cases. Un cop en aquest coll seguim la pista principal uns 500 metres per deixar-la i començar l’antic camí de La Guàrdia. És un sender actualment poc utilitzat però que a la primera meitat del segle passat tenia gran importància. S’anomena La Guàrdia perquè a mitja pujada trobem un assentament fet d’altes parets de pedra que servia per vigilar els accessos occidentals a aquesta serra. Abans d’assolir el cap de la serra hem de treballar de valent per superar aquest intrincat grau que tret d’algun curt tram és força ciclable. Arribem al Cap de la Guàrdia on hi ha una torre de guaita i on, cada any hi col·loquem el pessebre del nostre grup. Com que estem al voltant de La Candelera avui el venim a retirar. Baixem per la pista que hi dóna accés, creuem la pista principal al coll de La Creu i pugem pedalant per sobre d’una catifa herbada i a l’ombra d’una bonica pineda fins arribar al mirador de La Creu. Ara ja estem al vessant de la Vall d’Ora, una àmplia vall arrecerada als peus de la cinglera sud de la serra de Busa. A partir d’aquí comencem a resseguir tota la cinglera sud. És una travessa espectacular amb unes grans panoràmiques de tota la Catalunya Central. També hi sovintegen gran quantitat de voltors que aprofiten les tèrmiques de la cinglera per mostrar els seus volts majestuosos. Passem pel costat de les runes de Ca l’Artiller i ja cap al final prop del mas de La Bertolina, ben arranjat i que ofereix serveis turístics. Deixem ja la cinglera sud, creuem els camps de pastura i anem a buscar la pista que dóna accés al grau de Vilamala, ja al vessant nord de la serra. Arribats a aquest indret iniciem la pujada, per un caminet força marcat, per la cinglera nord que és tan espectacular com la sud però que en aquest cas ens mostra unes panoràmiques ben diferents. Als nostres peus tenim la caòtica i salvatge serra dels Bastets formada per múltiples pollegons i profunds torrents. Més enllà la vall del riu Aigua de Valls i tancant el paisatge les serres d’Ensija, Verd i Port del Comte amb el Pedraforca que treu el nas. Pugem sense massa complicacions i assolim el cim de La Llebre, potser el més panoràmic de tots. Baixem al coll de la canal de Casa Vila i pugem al punt culminant d’aquesta serra, el Cogul. Ens hi estem una estoneta contemplant el gran panorama de muntanyes que avui estan ben nevades. Refem el camí fins el coll anterior, baixem per una llarga codinera amb molts còdols inestables i arribem al mas de Casa Vila, actualment deshabitat. Aquí trobem el camí que es dirigeix a l’indret més famós d’aquesta serra, El Capolatell més conegut com La Presó de Busa. És una alta cinglera separada de la resta i a la que només s’hi accedeix per una sòlida palanca metàl·lica. S’anomena així perquè durant la guerra del francès hi tancaven el presoners francesos que, segons la llegenda, desesperats es suïcidaven llancant-se cingleres avall cridant “mourir de Busa e reviure a Paris”. El fet és que és un indret força curiós i amb unes grans panoràmiques sobre la Vall de Lord i Sant Llorenç de Morunys i tot el vessant sud de la Serra del Port del Comte. Tornem a pedalar refent un tram de camí i seguim per un de secundari que ens porta a baixar pel que havia estat el principal camí que comunicava el pla de Busa amb la Vall de Lord. És el camí del grau de l’Areny. El grau actualment es troba en molt mal estat i baixar-hi és una mica complicat. Però entre tots ens ajudem i el superem força bé. Sota mateix del grau gaudim d’un sender preciós que ens baixa fins els plans de Casa Llobeta, una gran casa que malauradament també es troba mig enrunada. Creuem els camps i anem a buscar un petit grau que en baixa al camí que comunica aquest altiplà amb Les Cases. Fem una ràpida i fàcil baixada i ja tornem a ser al punt de sortida. Hem gaudit de valent de la bici i de les grans panoràmiques. Si us hi aventureu crec que en podreu sortir ben satisfets. El consum de les nostres ebikes ha rondat els 400 w.

Àrea geogràfica:

Vall de Lord / Solsonès

Ciclabilitat:

Dificultat:

Vermella