Sot del Bac-Cingles de Bertí-Tagamanent

Alçada màxima de la ruta:

1.059 metres

Descripció breu:

Curta però intensa ruta circular amb sortida des del poble del Figaró. El punt de sortida al situem molt a prop de l’estació de tren. Comencem a pedalar creuant les vies del tren i de seguida ens endinsem al congost que forma el Sot del Bac. Estem seguint el PR-C33. Una pista que es va estrenyent ens hi introdueix fins més enllà de la meitat de l’engorjat. Quan s’acaba trobem un sender que planeja per dins de la frondositat de l’indret. Observem al vessant nord les curioses agulles de roca anomenades Les Dues Germanes. Un tros més endavant arribem a la petita balma del Sot del Bac, al costat mateix del sender. Seguim endintsant-nos al congost. Abans que el sender comenci a guanyar alçada ens desviem per visitar el proper Salt del Prat, una bonica cascada al peu de l’agulla del Salt. Us recomano que visiteu aquest indret. Retornem al camí principal i ara superem un curt tram que no és ciclable i que ens puja per sobre de l’inici d’aquest congost. Som a sobre el Salt del Prat. Deixem enrere el Sot del Bac i seguim pujant pel PR, un tècnic sender que puja fort, creua dues pistes fins que arriba a l’àmpli coll de Pedradreta on a la dreta queda una mica amagat un petit menhir. Estem prop de la base del conegut grau de La Trona. Ens hi atansem per una pista que s’acaba al seu inici. El grau de La Trona és dels més importants del conjunt de graus que superen la cinglera de Bertí. Els trams empedrats i les parets de pedra seca demostren la importància d’aquest pas en èpoques pretèrites. Actualment no es troba en massa bon estat i la vegetació hi és exuberant. Dura pujada amb trams ciclables i d’altres de porteig. A mitja pujada us aconsello que us desvieu per anar al mirador de La Trona, val molt la pena. Als nostres peus el coll de Pedradreta i més enfonsat el Sot del Bac. Tornem al grau que acabem de pujar fins assolir la part superior de l’alta cinglera de Bertí a l’indret on hi ha el mas de Rajadell. A partir d’aquí iniciem una llarga pedalada pel cap de la cinglera en direcció nord deixant a la nostra dreta diferents graus secundaris com els de Les Avellanedes, del Presseguer i el dels Matxos. Arribem a les immediacions del mas de Can Tresquarts on hi arriba una pista formigonada procedent d’Aiguafreda. És possible que hi trobeu força cotxes aparcats degut a les nombroses vies d’escalada que hi ha a l’entorn. Baixem un curt tram per aquesta pista però aviat la deixem per seguir baixant pel sender que passa per sota el grau del Sunyer. Aneu en compte al seu inici. Una petita separació en les tanques protectores de la pista us ajudaran a identificar-lo. És un sender que presenta algun tram complicat però que es troba força net. Abans hi passava la Matagalls-Montserrat, ara va per la pista. Aquest sender ens porta fins el curiós indret dels Terrissos Vermells, uns turonets de terreny vermellós que contrasta amb el verd de les pinedes. Seguim baixant i arribem al dolmen del Duc que queda una mica amagat enmig de la vegetació uns metres per sobre el camí. Una ràpida baixada per sender ens porta fins el nucli de L’Abella i d’Aiguafreda que creuem i anem a buscar la pista que puja cap el Tagamanent que aviat deixem per iniciar una llarga pujada pel sender que segueix les marques del GR-5. Es tracta d’un sender quasi tot ciclable, sempre que anem amb e-bike i tinguem un bon nivell, però molt llarg i que guanya un fort desnivell. De tant en tant anem creuant la pista on trobem les runes de Puig-Agut a mitja pujada. Finalment arribem al Collet de Sant Martí ja al Pla de la Calma i al peu de la mola on hi ha emplaçat el monestir de Santa Maria de Tagamanent. El camí no té pèrdua. L’iniciem pujant uns graons per seguir pedalant còmodament fins assolir el cim de la mola on sorprèn trobar el conjunt d’edificacions en el que destaca el gran campanar i l’església. Per la seva situació gaudim d’unes grans panoràmiques als quatre vents. Des del Pirineu fins al mar amb les cingleres de Bertí les els massissos de Sant Llorenç del Munt i Montserrat cap a ponent. Baixem de nou cap el Collet de Sant Martí pel camí del vessant nord, totalment ciclable. Ara només ens queda una ràpida baixada passant per pistes molt secundàries i no massa netes. Passem per la gran casa de Can Coll i més avall per les enrunades cases de Les Planes i Cal Petit fins que arribem al fons de la vall de Vallcàrquera que resseguim fins arribar de nou a El Figaró. Si esteu interessats en fer-la cal que tingueu en compte que no és una ruta apta per a tothom. És quasi exclusiva per fer-la amb ebike i cal que aneu mentalitzats que segurament haureu d’empentar la bici en alguns trams. Si us agrada l’aventura i esteu disposats a superar totes aquestes premisses estic segur que en sortireu ben satisfets.

Àrea geogràfica:

Cingles de Bertí-Montseny

Ciclabilitat:

Dificultat:

Negra