2194 metres<\/p>\n\n\n\n
In\u00e8dita ruta per les carenes occidentals del Baix Aran. El punt de sortida \u00e9s a la poblaci\u00f3 de Boss\u00f2st. Comencem a pedalar seguint el Camin Reiau que baixa paral\u00b7lel a l’arriu Garona i que coincideix amb el GR211. Passem pel costat de la central de Cledes. Arribem a la rotonda de l’entrada de Les i seguim un centenar de metres la N-260 en direcci\u00f3 sud fins que trobem l’inici d’una pista pavimentada a la nostra dreta. La seguim i ens comencem a enfilar per la solana de Les. Passem pel costat de la H\u00f2nt deth V\u00e8rn i tot seguit arribem al guardader de Vernet, una magn\u00edfica balconada sobre la poblaci\u00f3 de Les. En aquest punt s’acaba la pista i comen\u00e7a el bonic cam\u00ed que es dirigeix a la poblaci\u00f3 de Bausen per un preci\u00f3s bosc que presenta unes policromies espectaculars aquesta \u00e8poca de l’any. Creuem l’arriu Bausen i despr\u00e9s d’una curta pujada el cam\u00ed surt a la pista que es dirigeix a les pastures de Saplan. La seguim i aviat es comen\u00e7a ha enfilar en forts pendents. Estem pujant per l’obaga, molt frondosa i humida de la S\u00e8rra des Agudes. S\u00f3n uns 5 quil\u00f2metres de pujada en els que superem un desnivell d’uns 800 m.! S’acaba el bosc i arribem finalment a les extenses pastures de Saplan. Deixem a la nostra esquerra la pista que es dirigeix a la propera cabana de Serralonga aix\u00ed com la que baixa cap a la cabana de Saplan i ens desviem en direcci\u00f3 a ponent pedalant per una zona de prats for\u00e7a planera i amb m\u00faltiples carreranys fets pel bestiar. Poc a poc ens anem decantant en direcci\u00f3 nord per anar a buscar el ben marcat cam\u00ed que en diferents lla\u00e7ades es dirigeix al C\u00f2th de Vacanera. Hi ha balises pintades de groc que indiquen clarament el cam\u00ed. Sense massa esfor\u00e7 s’assoleix el C\u00f2th de Vacanera on trobem les restes de l’antic telef\u00e8ric miner de les mines de material ferr\u00f3s de Bausen que foren explotades a principis del passat segle. Estem sobre la frontera entre l’Aran i la regi\u00f3 francesa de l’Ari\u00e8ge. Aqu\u00ed trobem un molt trepitjat cam\u00ed que seguim en direcci\u00f3 nord i que es comen\u00e7a a enfilar per la S\u00e8rra de Vacanera. \u00c9s una pujada molt bonica i assequible. Trobem algunes fites frontereres i finalment arribem al cim del Tuc deth Plan der \u00d2me, un cim arrodonit per\u00f2 amb unes grans panor\u00e0miques. Aquest \u00e9s el punt m\u00e9s alt de la ruta d’avui. Als nostres peus, cap el sud, les pastures de Saplan i m\u00e9s enfonsat el Baix Aran. Cap el nord les extenses plan\u00faries de la Fran\u00e7a m\u00e9s septentrional. Cap a ponent albirem el recorregut que ens espera resseguint el cordal muntany\u00f3s entre la vall de Luxon a ponent i la de l’Aran a llevant. Refem el cam\u00ed fins el C\u00f2th de Vacanera i seguim en lleugera baixada per un sender molt marcat que voreja el vessant occident del Cap des Estanhs i que ens porta fins a les pastures franceses on hi ha empla\u00e7ada la cabane de Peyrehitte. Hi passem a tocar i ens enfilem fins a una colladeta on trobem el sender que continua flanquejant i que ens porta fins a la Passada des Tres Corets. A partir d’aqu\u00ed el cam\u00ed ja no \u00e9s tant marcat i es converteix amb diferents carreranys que transiten per un terreny a voltes ple d’una vegetaci\u00f3 arbustiva que en alguns moments ens dificulta el pas. Anem avan\u00e7ant a trams per dalt de la carena i d’altres fent flanquejos. \u00c9s una llarga travessa que sembla que no tingui fi. S\u00f3n uns cinc quil\u00f2metres de pujades i baixades continues per\u00f2 amb unes panor\u00e0miques espectaculars. Destaco els cims de Malh des Bessons, Tuc de Pontner, Malh de Betlan i per \u00faltim el Tuc de Pujast\u00f3, amb v\u00e8rtex geod\u00e8sic i fita fronterera. A partir d’aquest darrer cim una forta baixada ens empla\u00e7a al C\u00f2th de Panet, un centenar de metres abans de trobar una l\u00ednia d’alta tensi\u00f3 que creua la serra. A partir d’aquest collet iniciem un flanqueig en lleugera baixada pel vessant oriental, \u00e9s a dir, pel vessant aran\u00e8s. Aviat arribem al Planh\u00e8t des Estanhons i a la cabana de Samor\u00e8ra que veiem enfilada davant nostre. El cam\u00ed inicia la baixada definitiva amb un fort pendent. Entrem al bosc d’avets i aviat trobem uns prats amagats on hi arriba una antiga pista de desforestar. La seguim i ens porta a la pista de Sap\u00f2da procedent deth Portilhon. A partir d’aqu\u00ed iniciem una pl\u00e0cida i bonica baixada per aquesta pista que es troba en for\u00e7a bon estat. Passem pel conjunt de les bordes de Sap\u00f2da i un tros m\u00e9s avall la deixem per seguir per una de secund\u00e0ria que s’enforca a la nostra esquerra. Hi ha un pal indicador que indica l’inici del camin de Rauera, hist\u00f2ric cam\u00ed que davalla a Boss\u00f2st. El primer tram t\u00e9 el format de pista forestal per\u00f2 despr\u00e9s de creuar una porta met\u00e0l\u00b7lica es converteix amb un bonic cam\u00ed empedrat que va baixant per dins d’una magn\u00edfica fageda fins arribar a la petita ermita dedicada a Sant Joan Crisost\u00f2m situada a la part alta del poble de Boss\u00f2st. Creuem aquesta bonica poblaci\u00f3 tot passant pel costat de l’esgl\u00e9sia rom\u00e0nica d’era Purificacion, un dels conjunts m\u00e9s notables del rom\u00e0nic aran\u00e8s, i arribem de nou al punt de sortida despr\u00e9s de creuar l’arriu Garona i arribar de nou a la zona d’aparcament.<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n