2.753 metres<\/p>\n\n\n\n
Llarga i dura ruta d’alta muntanya per les cap\u00e7aleres de Montoliu i Liat al nord de l’Aran i amb frontera amb Fran\u00e7a. Sortim del Plan Era Lana situat a 1 km. riu amunt de Bagergue. S’hi arriba c\u00f2modament amb pista asfaltada. Comencem a pedalar i de seguida trobem la cru\u00eflla de pistes de Varrad\u00f2s i Liat. Seguim per aquesta darrera. La pista puja sempre paral\u00b7lela a l’arriu Unh\u00f2la i progressivament va guanyant al\u00e7ada. Poc a poc ens anem endinsant a les zones mineres des Calhaus i de Plan de Tor. Poc abans d’arribar a aquestes segones mines trobem la cru\u00eflla, molt ben senyalitzada, on hem de seguir una desdibuixada pista que marxa planera en direcci\u00f3 sud. \u00c9s la pista que va al Lac de Montoliu. Malgrat el seu inici planer, aviat es comen\u00e7a a enfilar i haurem de superar trams en fort pendent i amb algunes esllavissades en que cal anar en compte. Despr\u00e9s de pedalar per l’amagada Coma de Montoliu la pista fa una ampla lla\u00e7ada i ens porta fins el llac situat en una cubeta tancada pel Maub\u00e8rme, el Tuc der \u00d2me, la Colhada Nera i el Tuc de Montoliu. \u00c9s un indret idil\u00b7lic i on es respira una gran tranquilitat. Davant nostre podem observar el que queda de les instal\u00b7lacions de les mines de Montoliu-P\u00f2rt d’Urets. Voregem el llac encara per la prec\u00e0ria pista i ens porta fins el C\u00f2th de Montoliu, una collada que ens obre una nova perspectiva amb la val de Vernatar als nostres peus i la S\u00e8rra de Lastoar a la nostra esquerra i a la que ens dirigim. Revoltem el Tuc de Montoliu i la Colhada Nera per un terreny aglevat de for\u00e7a bon passar i arribem, sense cam\u00ed, als Estanhs Nere deth Horcalh. Seguim pedalant pels prats, en lleugera baixada i aviat arribem a la zona minera de Lastoar, que formava part de l’explotaci\u00f3 minera deth Horcalh. Petites boques de mines, parets i camins ens recorden el seu passat miner. Anem a buscar el cam\u00ed carreter que s’enfila fent alguna lla\u00e7ada i llavors planeja. Estem pedalant per l’antiga via de vagonetes que comunicava la zona de Lastoar amb Eth Horcalh. Arribats al llom de la carena i amb el Malh de Bolard davant nostre, iniciem la pujada, sense cam\u00ed, pel Sarrat Blanc. Una pujada dura per\u00f2 del tot ciclable amb e-bike. \u00c9s un tram molt bonic tant pel tipus de terreny esquist\u00f2s com per les panor\u00e0miques. La carena fa una ample colladeta. En aquest punt cal deixar aquesta carena i fer un ample flanqueix en direcci\u00f3 nord, passant per sobre d’un petit llac, per anar a buscar el cap de la llarga S\u00e8rra deth Malh de Bolard. L’anem seguint m\u00e9s o menys pel cap de la carena en direcci\u00f3 al cim que tenim davant nostre. Estem pedalant per sobre la frontera amb Fran\u00e7a i gaudim d’unes vastes panor\u00e0miques sobre l’Ari\u00e8ja. Sense massa dificultat assolim el cim del Malh de Bolard, una \u00e0mplia tossa que pels seus vessants oriental i nord \u00e9s molt escarpada. Grandi\u00f3s panorama als quatre vents. Refem el cam\u00ed fins el coll on ens hem desviat del Sarrat Blanc i iniciem la dura pujada del Tuc der \u00d2me que veiem uns centenars de metres davant nostra. Dur\u00edssima pujada que en algun curt tram ens veiem obligats a baixar de la bici. Arribem per\u00f2 pedalant al seu cim. Nom\u00e9s t\u00e9 50 metres menys que el Malh de Bolard per\u00f2 les vistes son tamb\u00e9 espectaculars. Als nostres peus el Lac de Montoliu i el majestu\u00f3s Maub\u00e8rme ens mostra el seu vessant m\u00e9s escarpat. Fem una r\u00e0pida baixada fins el proper P\u00f2rt d’Urets amb la cabana del mateix nom. Us asseguro que no \u00e9s una cabana qualsevol. \u00c9s un orri circular de fusta folrat de pedra i molt ben equipada. Sobta trobar aquest equipament en un indret tant inh\u00f2spit!. Iniciem el marcat sender que es dirigeix cap a la zona de Liat tot revoltat el Maub\u00e8rme pel seu vessant occidental. \u00c9s un cam\u00ed que m\u00e9s aviat planeja i al final, despr\u00e9s de passar per les Bassetes de Maub\u00e8rme, baixa per les Pales de Liat fins el fons de la vall. La travessem i anem a buscar la pista de les mines de Liat, en for\u00e7a mal estat. Passem pel refugi de Liat, situat al mig del que havia estat aquesta explotaci\u00f3 minera i pugem fins a les enrunades cases de les mines. Baixem fins al proper estanh de Pica Palom\u00e8ra, for\u00e7a gran i situat en un indret de gran bellesa. Creuem la seva sortida d’aig\u00fces i ens enfilem per terreny aglevat fins assolir la carena de la S\u00e8rra de Pica Palom\u00e8ra on trobem un curi\u00f3s banc de pedra. A partir d’aqu\u00ed ens endinsem a la zona d’Arm\u00e8ros. Baixem a creuar el Coret dera Ansa dera Caud\u00e8ra i ens desviem a la dreta, sense cam\u00ed per resseguir tot el vessant oriental del Tuc des Arm\u00e8ros. M\u00e9s endavant trobarem un marcat sender que \u00e9s de molt bon passar. \u00c9s un indret molt poc concorregut i salvatge. Passem pel costat dera Estanh\u00f2la des Malhs dera Tart\u00e8ra i acabem de revoltar aquesta muntanya. Finalment fem una llarga baixada per carreranys del bestiar fins assolir la Colhada de Varrad\u00f2s. Un cop a aquesta colhada iniciem la baixada pel cam\u00ed del Plan de Moredo i m\u00e9s avall pel Camin des Marr\u00e8cs que ens baixa de nou a Era Lana de Bagergue on acabem aquesta magn\u00edfica ruta. El gps totalment imprescindible. Espero que la gaudiu<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n