2.915 metres<\/p>\n\n\n\n
Dura ruta d’alta muntanya per la cap\u00e7alera del riu Duran. El punt de sortida el situem al petit poble de Meranges. Des de mateix poble iniciem la pujada al refugi de Malniu seguint el sender n\u00famero 117 del senders de Cerdanya. El primer tram \u00e9s un cam\u00ed encimentat que ens puja a la captaci\u00f3 d’aigua del poble. A partir d’aqu\u00ed es transforma en un sender for\u00e7a pedreg\u00f3s i complicat fins el creuament de la carretera. A partir d’aqu\u00ed millora i \u00e9s quasi tot ciclable fins arribar al refugi de Malniu. Passem pel costat del bonic estany Sec per unes noves passeres met\u00e0li\u00b7liques, creuem la zona d’acampada i ens comencem a enfilar pel caminet senyalitzat com a GR11 i que es dirigeix al refugi d’Engorgs. Aviat el deixem per pujar per la canaleta que es dirigeix al coll de Les Mulleres. Forta pujada per\u00f2 buscant els millors passos \u00e9s ciclable. Un cop arribats a aquesta amplia collada seguim pujant fent un flaqueig cap a la dreta, sense cam\u00ed, fins assolir sense cap dificultat el mont\u00edcul que forma el pic de les Mulleres del Puigoedr\u00f3s. Ja som a la gran Planell de Campcard\u00f3s, un immens pla als peus del cim. Aqu\u00ed cal desviar-se una mica al nord per evitar la zona de les mulleres que s\u00f3n de dif\u00edcil creuar. Anem pujant for\u00e7a c\u00f2modament fins assolir la pujada final que ens demana una mica d’esfor\u00e7 per\u00f2 que superem sense problemes. Ja som al cim del Puigpedr\u00f3s, cim culminant d’aquesta ruta. Grans panor\u00e0miques als quatre vents. Deixem el cim i seguint les fites pedalem en direcci\u00f3 nord-oest per anar a buscar el corriol que baixa cap a la Portella de Meranges. Llarga i dura baixada. Sort del caminet que va esquivant el gran pedregam gran\u00edtic. Poc a poc perdem al\u00e7ada amb el cercle dels Engorgs davant nostre. Assolim l’ampli coll que forma aquesta portella tot contemplant cap el nord el punxegut Roc Colom. A partir d’aqu\u00ed iniciem el tram m\u00e9s dur de la ruta. Ens disposem a resseguir la Serra d’Engorgs i la de l’Esquella. El primer tram de pujada el fem pedalant per\u00f2 el tram superior, en slguns punts, ens veiem obligats a baixar de la bici. Malgrat aix\u00f2 assolim el cim oriental dels Engorgs sobre la bicicleta. Estem a la frontera amb Fran\u00e7a. Cap el nord cauen les parets verticals sobre la vall de Campcard\u00f2s. M\u00e9s enll\u00e0 albirem la Portella Blanca, els estanys d’Enga\u00eft i Passaderes aix\u00ed com el Coll dels Isards i darrere seu el pic Negre d’Envalira. Gran panor\u00e0mica. Deixem el cim i baixem fins un petit collet que ens porta a la pujada del cim occidental d’Engorgs amb caracter\u00edstiques semblants a l’oriental. Aquest tamb\u00e9 l’assolim pedalant en els seus darrers metres. Baixem al seg\u00fcent collet, tot aix\u00f2 quasi sense cam\u00ed, i enfilem la pujada, aquesta m\u00e9s c\u00f2moda, a Tosseta de l’Esquella. Sorpr\u00e8n trobar una plan\u00faria tant gran despr\u00e9s d’haver superat uns trams tant rocosos i complicats. Ja som a la Serra de l’Esquella. Creuem aquest altipl\u00e0 i al seu extrem occidental baixem per un tram for\u00e7a dificult\u00f3s fins el Collet de Sant Vicen\u00e7, faldegem un petit esper\u00f3 roc\u00f3s i ja baixem pels extensos aglevats que configuren la Portella d’Engorgs. A la nostra esquerra tenim el cercle lacustre d’Engorgs en que destaquen l’estany de La Portella, els Minyons i el Llarg. Deixem la portella i seguim pedalant en direcci\u00f3 sud fins a la base del cim del Bony del Manyer Nord que flanquegem sense problemes per un pas una mica delicat. Ja som a la llarga i suau Serra de Calm Colomer. A partir d’aqu\u00ed trobem un bon caminet que ressegueix el cap de la serra i que ens porta fins el cim del Bony del Manyer Sud, una mica m\u00e9s alt que el nord. Als nostres peus molt enfonsat albirem a la nostra esquerra l’amagat estany de Calm Colomer, d’aig\u00fces verdoses. Seguim pedalant en direcci\u00f3 sud pel cap de la carena amb vistes excepcionals fins que baixem a la Portella del Torer. Una suau pujada per un bon sender ens porta al cim de La Carbassa, el darrer cim de la ruta d’avui. Ara iniciem un r\u00e0pid descens per unes extenses plan\u00faries. \u00c9s una zona de pastura immensament gran per\u00f2 amb molt poca aigua. Passem pel costat d’una de les poques deus que hi ha en aquestes contrades i seguim baixant. El gps totalment imprescindible en aquest tram mancat de camins. Arribem a un sender transversal que seguim en direcci\u00f3 nord i que ens porta al refugi tancat de Fontbrenella. A partir d’aqu\u00ed ja trobem diferents pistes forestals que ens baixen c\u00f2modament fins a creuar el riu Duran a l’indret del Mol\u00ed. Una curta pujada ens apropa de nou a Meranges on acabem aquesta ruta. Un advertiment. No \u00e9s una ruta apta per a tothom. Cal estar amb bona forma f\u00edsica i anar mentalitzat que \u00e9s una ruta molt dura i amb trams amb certa dificultat. Aix\u00f2 s\u00ed, es respira un gran ambient d’alta muntanya.<\/p>\n\n\n\n
Cerdanya<\/p>\n\n\n\n