2.459 metres<\/p>\n\n\n\n
Ruta curta per\u00f2 intensa i amb fort desnivell. Sortint de Gausac, al costat de Vielha, es puja pel cam\u00ed ramader pel bosc de Betren fins assolir les pastures de Era Tuca amb restes de l’antiga estaci\u00f3 d’esqu\u00ed. Un cop arribats al Santet de Betren s’inicia una pujada per carreranys del bestiar fins que s’arriba a Era S\u00e8rra de Naut que pugem un tram fins que trobem un sender que flanqueja el vessant de llevant del Malh Blanc i ens endinsa a una extensa i solit\u00e0ria clotada entre aquest cim i la petita serra que ens separa dels Cl\u00f2ts de Vialet. Llarga i dura pujada sense cam\u00ed per uns costeruts aglevats que ens situen dalt de la carena. De cop tenim davant nostre un espectacle muntany\u00f3s de primer nivell. Pedalem c\u00f2modament per dalt la carena en direcci\u00f3 nord fins assolir f\u00e0cilment el cim del Malh Blanc, un balc\u00f3 privilegiat als quatre vents. Refem un tram de carena i seguim per la mateixa en direcci\u00f3 sud directes al cim que tenim davant, el Poi d’Estanho. Per arribar-hi ens caldr\u00e0 superar algun pas una mica complicat per\u00f2 aconseguirem arribar pedalant a dalt del cim tot atacant-lo pel seu vessant est format per pendents herbats de bon pujar. Tenim l’estanho d’Escunhau enfonsat als nostres peus i tota la creta dels Malhs de Rius i el Sarrah\u00e8ra a tocar. Excel\u00b7lent panor\u00e0mica d’alta muntanya. Refem el darrer tram de pujada i baixem, sense cam\u00ed, per una dreta pala herbada en direcci\u00f3 est per anar a buscar els amagats Cl\u00f2ts de Vialet que anirem baixant sense cap complicaci\u00f3. A la part inferior trobarem una petita bassa natural anomenada Era Estanh\u00f2la i tot seguit revoltarem pel vessant nord, amb alguna dificultat, el mont\u00edcul del Pujoblanco fins arribar a Era Colhada, un important pas entre les pastures de Era Tuca i la vall del Bargad\u00e8ra. Creuem la collada i per un cam\u00ed molt marcat i pendent pugem al proper cim dera Cauva amb restes de remuntadors de l’antiga estaci\u00f3 d’esqu\u00ed. Ara pedalem per un gran altipl\u00e0 en direcci\u00f3 a llevant i aviat arribem al modest pic de Mitdia. Als nostres peus tenim tots els pobles de Mijaran un miler de metres enfonsats. Deixem el cim i iniciem una complicada i fatigosa baixada per terreny majorit\u00e0riament aglevat. El fort pendent i la manca de cam\u00ed fa que el track sigui imprescindible. Compte amb aquest tram. Finalment s’arriba a la pista que procedent d’Escunhau es dirigeix a la cabana i santet d’aquest poble. De seguida entrem a l’espessa avetosa del bosc d’Escunhau que baixem seguint el vell cam\u00ed que puja a les pastures de Bargad\u00e8ra. \u00c9s una baixada r\u00e0pida i no massa complicada fins que finalment trobem de nou la pista que seguim fins al poble de Betren, fent abans una curta drecera per un bonic sender. Des de Betren seguint el curs de la Garona arribem a Vielha i retornem a Gausac. Tingueu en compte que \u00e9s una curta amb un fort desnivell, uns 1700 metres en nom\u00e9s 23 quil\u00f2metres i amb trams t\u00e8cnics en que cal estar avesat a la conducci\u00f3 per l’alta muntanya. El consum ha rondat els 600 w.<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n