2.380 metres<\/p>\n\n\n\n
Fant\u00e0stica ruta d’alta muntanya pujant a un cim no massa conegut ni freq\u00fcentat com \u00e9s el Malh Blanc. Aquest itinerari recorre les muntanyes de l’entorn de l’antiga estaci\u00f3 de La Tuca, a sobre mateix de Vielha. Iniciem la ruta al fons de la vall i pugem per senders for\u00e7a costeruts per dins de l’avetosa del bosc de Betren fins assolir les pastures de La Tuca. C\u00f2modament arribem al Santet de Betren on s’acaba la pista. A partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a l’aventura. El track es fa imprescindible per no perdre els amagats senders que van pujant. Comencem creuant el barranc de Sant Est\u00e8ve i sense massa dificultat s’arriba a Era S\u00e8rra de Naut amb restes dels remuntadors de l’antiga estaci\u00f3 d’esqu\u00ed. Un cop superada aquesta primera pujada es fa un flanqueig for\u00e7a c\u00f2mode per una dreta pala herbada que ens endinsa a una amagada clotada ja als peus del Malh Blanc. Gran sensaci\u00f3 de solitud. Ens trobem envoltats d’alt\u00edvols pendents herbats per\u00f2 que fent \u00e0mplies lla\u00e7ades es van pujant for\u00e7a c\u00f2modament fins assolir el cap de la carena que \u00e9s for\u00e7a ampla i allargada i encatifada d’herba. La seguim en direcci\u00f3 nord fins assolir el con final del cim del Malh Blanc que rep aquest nom pel caracter\u00edstic color blanc del seu vessant nord. Grans panor\u00e0miques als quatre vents tancades per la carena de l’Aneto-Maladeta a ponent, les crestes de Rius i el Bessiberri al sud, el Montardo i les muntanyes de Beret a llevant i al nord la fondalada de Vielha amb les muntanyes de Montcorbison, Cr\u00f2dos i Eth Montlude al fons. Un cop ben deleitats d’aquestes vistes refem el tram de carena i seguim m\u00e9s enll\u00e0 fins arribar al coll anterior a la pujada al Poi d’Estanho. Estem entre les valls de Sarrah\u00e8ra a ponent i els Clots de Vialet a llevant. Baixem cap aquests darrers per un pendent herbat que sense massa dificultat ens hi baixa. Poc a poc i molt c\u00f2modament anem perdent al\u00e7ada per aquestes amagades pastures fins assolir el petit estany de Era Estanhola. El voregem i tot seguit arribem a un collet que baixem pel seu vessant nord. Revoltem per un bon sender un tram encinglerat i arribem a Era Colhada on hi arriba una antiga pista de l’estaci\u00f3 d’esqu\u00ed. La creuem i pedalem c\u00f2modament per un sender que planeja en direcci\u00f3 a llevant pel vessant nord del cim d’Era Cauva i del Tuc de Mitdia. Aviat iniciem la r\u00e0pida baixada cap el fons de la vall de Bargad\u00e8ra per un sender for\u00e7a marcat i en algun tram balisat. Arribem al fons de la vall on trobem la cabana del Santet d’Escunhau. A partir d’aqu\u00ed seguim per la pista que hi arriba procedent del poble d’Escunhau. Quan s’acaba la zona de pastura ens endinsem a l’espesa avetosa que configura el bosc d’Escunhau. Baixem a trams per pista i a trams per sender fins arribar al poble de Betren ja al fons de la vall. \u00c9s una baixada en alguns trams for\u00e7a t\u00e8cnica i en fort pendent per\u00f2 que es deixa fer. Creuem Vielha i arribem de nou al punt de sortida. Es tracta d’una ruta no massa llarga per\u00f2 amb forts pendents i una mica t\u00e8cnica. Si us agrada l’aventura, indrets solitaris i gaudir de grans panor\u00e0miques aquesta ruta \u00e9s una bona opci\u00f3. Espero que us agradi.<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n