2.703 metres<\/p>\n\n\n\n
La ruta que proposo \u00e9s una circular pel vessant nord del Naut Aran. M\u00e9s amunt del bonic poble de Bagergue trobem l’allargada vall del riu Unh\u00f2la que t\u00e9 el seu inici a l’extens Estanh Long de Liat, a tocar amb la frontera francesa. Pujar a les mines de Liat \u00e9s un cl\u00e0ssica excursi\u00f3 tant en veh\u00edcle tot terreny per\u00f2 sobretot amb bicicleta. Aquesta vegada la proposta \u00e9s mes agossarada i, malgrat que acabarem arribant a la zona de Liat, abans passarem per indrets for\u00e7a desconeguts i de gran bellesa. El punt d’inici \u00e9s al Plan Era Lana de Bagergue, al seu inici trobarem espai per deixar els cotxes. Iniciem la pedalada pujant per la c\u00f2mode pista que es dirigeix a les mines de Liat. En alguns trams presenta algun pendent una mica exigent per\u00f2 en general \u00e9s puja for\u00e7a b\u00e9. Destaco l’indret dels Calhaus on hi havia hagut un rentador i un telef\u00e8ric miner. Aqu\u00ed hi trobarem una bonica cascada que forma l’arriu de Montoliu aix\u00ed com una cabana amb una font. M\u00e9s amunt fixeu-vos al fons de la vall amb el curi\u00f3s Plan deth Tor i els semicercles naturals que s’hi han format. Amb uns tres quarts d’hora arribareu a l’indret miner deth Plan de Tor. En una corba pronunciada deixeu la pista principal i seguiu per una de secund\u00e0ria i for\u00e7a malmesa que segueix planera en direcci\u00f3 sud. \u00c9s la pista que ens pujar\u00e0 a la zona de Montoliu. De pista, en alguns trams en queda ben poca cosa i caldr\u00e0 esfor\u00e7ar-nos per anar superant els forts pendents. Passem per la Coma de Montoliu, solitari i arrecerat dels vents del nord. Terreny d’ossos i de mines aprofitat a l’estiu pel bestiar equ\u00ed i bov\u00ed. Despr\u00e9s de creuar un petit rierol ens apareixer\u00e0 el bonic estanh de Montoliu, al peu de l’alt\u00edvol Maub\u00e8rme i de les restes mineres del p\u00f2rt d’Urets. Us aconsello un petit descans a la seva riba. La tra\u00e7a de la pista encara continua fins arribar al C\u00f2th de Montoliu on ja canviem de vessant. Ara ens disposem a vorejar el Tuc de Montoliu per llevant. Pedalem nom\u00e9s amb algunes traces fetes pel bestiar per una zona aglevada i molt bonica. Solitud total. Arribem els dos petit estanhs anomenats Nere deth Horcalh, al peu de l’escarpat vessant sud del Tuc der \u00d2me. Seguim pedalant sense cam\u00ed. De tant en tant observem petits boques mineres i aviat trobem les traces d’un cam\u00ed que fent algunes lla\u00e7ades ens puja fins el cap de la carena. Era una antiga via de vagonetes pel transport del mineral. Som a l’inici del Sarrat Blanc. Davant nostre albirem el majestu\u00f3s Malh de Bolard. Deixen el bon cam\u00ed i ens comencem a enfilar pel cap de la carena. Dur\u00edssima pujada per un terreny esquist\u00f3s i aglevat. Guanyem al\u00e7ada r\u00e0pidament. Davant nostre tenim el proper objectiu, el Tuc der \u00d2me. La pujada la farem tota pedalant tret d’un curt tram roc\u00f3s. Arribem al cim pedalant. Gran panor\u00e0mica. El Maub\u00e8rme el tenim a tocar. Als nostres peus el llac de Montoliu i la Colhada Nera i cap el nord l’Ari\u00e8ge franc\u00e8s. Gaudiu de les panor\u00e0miques!! Per un fort pendent deixem el cim i baixem r\u00e0pidament fins el P\u00f2rt d’Urets. Restes d’edificacions mineres per\u00f2 sobretot una petita, exclusiva i sorprenent cabana-refugi amb totes les comoditats. Poques cabanes he vist com aquesta!!. Seguim. Aran per un fressat cam\u00ed ens disposem a vorejar el vessant de ponent del Maub\u00e8rme. Cam\u00ed bastant c\u00f2mode i fem via r\u00e0pidament passant pel costat dels bonics Estanhets deth Maub\u00e8rme. Al fons ja divisem l’extens Estanh Long. Trobem una cru\u00edlla de cmins. Pal indicador. Deixem el que es dirigeix al P\u00f2rt dera Horqueta i comencem a baixar amb m\u00faltiple lla\u00e7ades cap al fons de la vall. Aquest tram \u00e9s una del\u00edcia. Sense adornar-nos ens trobem creuant el nounat riu Unhola i ens enfilem a cercar l’antiga pista de les mines de Liat. Ja tornem a ser en un tram for\u00e7a concorregut. Passem pel costat del petit refugi (amb r\u00e0dio SOS connectada als Pompi\u00e8rs d’Aran) i observant restes mineres per arreu arribem a la collada on hi havia les edificacions principals. Encara es conserva la boca del forn de pa!!. Baixem fins el proper Estanh de Pica Palomera, allargat i arrecerat. Les seves aig\u00fces contenen una bona concentraci\u00f3 de ferro. La seva vora aix\u00ed ho delata. Creuem la seva sortida s’aig\u00fces i ens enfilem per aglevats fins el C\u00f2th dera Ansa dera Caudera on trobem un curi\u00f3s banc. Ara ens endinsem a uns indrets molt solitaris i poc coneguts. Anem a revoltar el Tuc des Arm\u00e8ros. Ho fem per un bon cam\u00ed. La coma des Arm\u00e8ros amaga la bonica Estanh\u00f2la d’Arm\u00e8ros en que \u00e9s f\u00e0cil trobar-hi bestiar a les seves ribes. Pedalem pl\u00e0cidament escoltant els xiscles de les marmotes i poc a poc anem baixant, tot revoltant els Malhs dera Tart\u00e8ra, cap a les extenses pastures de Varrad\u00f2s fins arribar a la collada del mateix nom per on passa la pista forestal. Quasi sense trepitjar-la iniciem un r\u00e0pid descens pel cam\u00ed ramader que ens porta fins els prats i cabana de Moredo. Seguim baixant i pel Camin des Marr\u00e8cs arribem a l’extens Plan de Lana de Bagergue, on hem iniciat aquesta interessant per\u00f2 dura ruta. Per mi, molt recomanable si us agrada la solitud.<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n