2.809 metres<\/p>\n\n\n\n
Entre els massissos de la Tossa Plana de Lles i el Puigpedr\u00f3s trobem una allargada i alta serra que de nord a sud es va encadenant formant les serres de Calm Colomer, coronada pel cim del Bony del Manyer, la de Comaermada, coronada pel cim de las Carbassa i finalment la del Reller que fineix amb el Tossal de l’Amorriador abans de caure definitivament fins a les aig\u00fces del Segre entre Prullans i Bellver. Es tracta d’un conjunt de serres no massa abruptes i que s\u00f3n ideals per a la pr\u00e0ctica del cicle alpinisme. El punt de sortida el fixem a l’ampli aparcament de Sant Marc, al costat del riu de la Llosa i de la carretera local que uneix les poblacions de Viliella i Prullans. Iniciem la pedalada tranquil\u00b7lament per la pista asfaltada que puja cap el petit ve\u00efnat de Coborriu de la Llosa. El creuem pel mig i iniciem una forta pujada per una pista secund\u00e0ria en no massa bon estat fins que arribem a la pista que, procedent de La Bastida, s’enfila amb rampes molt dures pel Serrat de Santa Anna. La pista acaba per convertir-se en un ample cam\u00ed fins arribar al Collet de la Font del Ferro on fineix definitivament. De pla seguim un corriol que s’endinsa en un esp\u00e8s bosc de pi negre. El bosc aviat s’acaba i entrem a la zona de prats. A la nostra esquerra ens queda enfonsada la Font del Ferro. El color de les aig\u00fces la delaten. Seguim pujant per una ampla coma i ens dirigim a l’ampli coll que tenim davant. \u00c9s el Collet de la Coma de Fornos. Hi arribem sense cap dificultat tot escoltant els xiscles de les marmotes que troben en aquest indret tan solitari un bon lloc on viure. Un cop al coll i en direcci\u00f3 nord trobem un marcat sender que puja suaument pel vessant de ponent del Tossal de l’Amorriador i que ens puja a les amplies extensions dels aglevats de la Serra del Reller. Paisatge immens. Anem pedalant i guanyant progressivament al\u00e7ada sense cam\u00ed per\u00f2 sense cap dificultat. De tant en tant el pendent es redre\u00e7a una mica per\u00f2 es deixa pujar. A la nostra dreta deixem un altre plan\u00faria, \u00e9s el Pla de Salades. Seguim pujant. Ara voregem per ponent el Tur\u00f3 de Clots, una petita elevaci\u00f3 al mig d’aquestes extenses plan\u00faries que ens endinsa a la Serra de Comaermada. De mica en mica el pendent es va accentuant i ara trobem alguna tra\u00e7a de cam\u00ed. Despr\u00e9s d’un petit esfor\u00e7 assolim el primer objectiu, el cim de la Carbassa (2735 m.). \u00c9s una petita elevaci\u00f3 al mig d’un extens altipl\u00e0 de pedra vermellosa. Hi fem una petita aturadeta i seguim en direcci\u00f3 nord. Ara anem de pla i baixem fins a l’amplia collada de la Portella del Torer. Ja som a la Serra de Calm Colomer. A partir d’aqu\u00ed la cosa ja es comen\u00e7a a complicar. Els pendents s\u00f3n m\u00e9s acusats i la serra s’estreny. Trobem un sender que el seguim. Aqu\u00ed ja cal una bona t\u00e8cnica per superar-lo tot pedalant. Nom\u00e9s en algun pas puntual baixem de la bici. Ens d\u00f3na la impressi\u00f3 que estem pedalant pel cel. Als nostres peus albirem al bonic i amagat estany de Calm Colomer i a banda i banda els cims de la Tossa Plana, la Muga i el Puigpedr\u00f3s. Quina meravella!! Finalment assolim el cim del Bony del Manyer (2809 m.) Vistes extraordin\u00e0ries als quatre vents. Albirem fins hi tot la llunyana Maladeta. Seguim. Ara baixem i ens dirigim a un pas una mica complicat, el Pas de Calm Colomer. \u00c9s un curt tram al sud del cim del Bony del Manyer Nord que per seguretat en fem un tram a peu. Aquest pas ens porta a una \u00e0mplia extensi\u00f3 que baixa fins a l’amplia Portella d’Engorgs, important pas entre la vall del riu Duran a llevant i el d’Enga\u00eft a ponent. Albirem a la nostra dreta el petit cercle lacustre dels Engorgs. Aqu\u00ed trobem les marques del GR-11 que seguim en baixada cap a ponent. El primer tram \u00e9s de for\u00e7a bon baixar amb unes grans panor\u00e0miques sobre la Vallcivera que tenim al davant. A mida que anem baixant el sender es va complicant i en alguns trams ens obliga a baixar de la bici. \u00c9s un baixada complicada que cal agafar-se en tranquil\u00b7litat. Les marques del GR i un sender molt marcat ajuden for\u00e7a. Finalment arribem al fons de la vall on trobem el riu Enga\u00eft que creuem per una bona passera. Immediatament despr\u00e9s trobem una cru\u00eflla de camins (pal indicador). Seguim cap el sud i aviat arribem a la curiosa Cabana dels Esparvers, una cabana de pedra amb una entrada molt estreta. Seguidament creuem el riu Vallcivera per una altra palanca i per un molt marcat corriol baixem fins el Prat Xuixir\u00e0 on trobem el final d’una pista. La seguim durant uns quil\u00f2metres. Baixem sempre paral\u00b7lels al cabal\u00f3s riu de la Llosa fins arribar a Can Jan de la Llosa. Seguim per la pista en direcci\u00f3 a Viliella per\u00f2 aviat la deixem per un ample sender, marcat com a GR, que ens baixa fins el punt on hem comen\u00e7at la ruta. Ruta molt panor\u00e0mica nom\u00e9s recomanada a tots aquells que estiguin avesats a l’alta muntanya i tinguin un bon nivell de conducci\u00f3 sobre la bici. En cas de boira o mal temps millor deixar-ho c\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n
Cerdanya<\/p>\n\n\n\n