2.286 metres<\/p>\n\n\n\n
Dura ruta circular d’alta muntanya per la Serra del Verd i del Gall amb tornada per Moripol i Sorribes. Sortim de G\u00f3sol i anem a buscar el sender que puja a Coll de Mola i que coincideix amb el GR-150. Passem per l’ermita de Santa Margarida i anem pujant per un cam\u00ed que presenta algun tram una mica t\u00e8cnic. Arribem, despr\u00e9s de creuar la pista varies vegades, a Coll de Mola. A partir d’aqu\u00ed ens continuem enfilant seguint un curt tram de pista fins al Portell de l’\u00d3s. En aquest punt la deixem i seguim pujant per una pista secund\u00e0ria que s’enfila fort per l’entorn del Clot de les Carboneres. Quan s’acaba seguim pujant, sense cam\u00ed per dins d’un bonic bosc de pi negre fins que assolim la zona de prats a l’indret de la Pleta de les Vaques. A partir d’aquest punt anem pedalant per uns extens lloms de prats alpins en direcci\u00f3 sud. Passem pel Pla de la Font i seguim pujant. El pendent cada cop \u00e9s m\u00e9s accentuat i despr\u00e9s d’una bona estona de dura pujada arribem al Cap del Verd, punt culminant de la ruta. Per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica gaudim d’unes excel\u00b7lents panor\u00e0miques als quatre vents. Cap el nord l’allargada Serra del Cad\u00ed, cap a llevant el Pedraforca i m\u00e9s a la llunyania el Puigmal, cap el sud la Vall de Lord (hi ha un cartell informatiu) i cap a ponent la voluminosa serra del Port del Comte. Un cop ben amarats d’aquestes panor\u00e0miques baixem pels pendents herbats fins a l’ampli Coll dels Belitres i el Prat d’Aubes que creuem per tornar-nos a enfilar, sense cam\u00ed, pel mig d’un bosc de pi negre fins assolir l’amagat Prat Agre, al cap de la serra. Anem pedalant direcci\u00f3 a ponent i aviat baixem cap els dos collets que configuren l’indret del Camp\u00e0s, entre la Serra del Gall que tenim davant nostre i el Prat Agre del que baixem. Ara seguim un corriol que m\u00e9s aviat planejant encara direcci\u00f3 sud-est tot resseguint la Serra del Gall ens porta al bonic indret de La Tossa, un promontori herbat situat al sud de la Serra del Gall i des del que tenim unes grans panor\u00e0miques. Podem observar a cap a ponent els prats de Les Saleres, la Font d’Urdet, la Vaquera, la Vaquereta i la Pleta d’en Piu i, cap el sud, el Coll de Pradell que \u00e9s cap on ens dirigim. Seguim revoltant pel sender la Serra del Gall fins que assolim una zona de prats coneguts amb el nom de Prat de les Eugues. Baixem sense cam\u00ed fins arribar a Coll de Pradell on hi trobem una pista forestal que seguim en baixada una bona estona fins que, en una cru\u00eflla, la deixem per seguir-ne una de secund\u00e0ria a la nostra esquerra. \u00c9s la pista de Coma Ermada. A mida que anem baixant la pista es va perdent fins que finalment s’acaba. En aquest punt continua un sender for\u00e7a perdut per\u00f2 que antigament havia estat de molta import\u00e0ncia. Per aqu\u00ed pujaven i baixaven els ramats d’ovelles de Can Blanc. I no eren petits. Estaven formats per uns dues mil ovelles. Aix\u00ed doncs comencem a baixar per aquest perdut sender. Ens trobem algun arbre caigut que ens dificulta el pas per\u00f2 poc a poc anem baixant. Al cap d’uns 400 metres el cam\u00ed gira a l’esquerra i \u00e9s molt m\u00e9s fressat. El motiu \u00e9s que hem arribat a la Font dels Coloms que \u00e9s aprofitada per baixar l’aigua a la propera casa de Can Pelegr\u00ed. El sender surt a una pista que seguim i que en poca estona ens porta a la gran casa de Can Blanc que actualment ofereix servei d’hostaleria. Aquesta \u00e9s la casa m\u00e9s important del petit nucli de Vilacireres. Seguim pedalant per una pista que s’endinsa a l’obaga de Can Blanc pel Serrat dels Tabals. Quan portem una bona estona de baixada aquesta s’acaba i ens converteix en un molt marcat cam\u00ed. \u00c9s el cam\u00ed ral entre Guixers i G\u00f3sol. Aviat surt a una altra pista que en forta pujada ens porta fins a la Font del Tom\u00e0s i tot seguit, en una cru\u00eflla, seguim en r\u00e0pida baixada fins a l’abandonat poblet de Moripol en la que destaca la petit esgl\u00e9sia dedicada a Sant Vicen\u00e7. Aquest \u00e9s un indret que respira una gran solitud i les seves cases esventrades amb el pas del temps causen una impressi\u00f3 corprenedora. A partir d’aqu\u00ed iniciem el retorn per unes bones pistes que volten pel nord el Serrat de la Matella i que ens porten fins al petit poblet de Sorribes. Fem un curt tram de carretera i acabem arribant de nou a G\u00f3sol pel cam\u00ed del Coll de La Creu. En resum, es tracta d’una ruta d’alta muntanya que exigeix una bona forma f\u00edsica i t\u00e8cnica aix\u00ed com una bona dosi d’orientaci\u00f3. Si us agraden els llocs solitaris amb grans panor\u00e0miques, aquesta ruta \u00e9s una bona opci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Pre-Pirineu catal\u00e0<\/p>\n\n\n\n