2.819 metres<\/p>\n\n\n\n
Exigent i molt panor\u00e0mica ruta per una de les zones m\u00e9s elevades i desconegudes d’Andorra. El punt de sortida \u00e9s el port d’Envalira. Des d’aquest punt es puja per una bona pista fins l’ampli pic del Mai\u00e0 amb unes antenes properes de telecomunicacions. Seguim ara baixant per la pista fins a l’extens Collet d’Ortaf\u00e0. Aviat la pista s’acaba i es converteix en un ben marcat sender que en direcci\u00f3 nord es dirigeix fins el Port Dret que separa les valls de Sant Josep a l’est de la de Siscar\u00f3 al nord oest. Anem seguint sempre pel cap de la carena, fent algun petit flanqueig i aviat arribem al primer cim, el Cap del Port. Pel vessant nord tenim als nostres peus l’estany de les Canals Roges i una gran panor\u00e0mica. Baixem per un tram una mica t\u00e8cnic a buscar el proper coll i ja enfilem la pujada, primer fent un flanqueig una mica t\u00e8cnic i despr\u00e9s per una gran pala herbada que fa de bon pujar, al cim m\u00e9s alt de la ruta que \u00e9s el Tossal del Cap de Siscar\u00f3 (2819 m.). No cal dir que tenim unes grans panor\u00e0miques als quatre vents. A partir d’aqu\u00ed pedalem una bona estona per sobre dels 2800 metres i passant per diferents collets assolim f\u00e0cilment els cims de La Cabaneta (2818 m.) i el Roc Meler (2811). A partir d’aquest cim iniciem la baixada en direcci\u00f3 a llevant encara pel fil de la carena fins arribar al cim secundari del Cap de la Cometa del Forn (2691 m.). Continuem carenejant encara un curt tram fins que trobem un gran pedr\u00f3 que \u00e9s el punt de canvi de direcci\u00f3. A partir d’aqu\u00ed seguim baixant en direcci\u00f3 sud per una \u00e0mplia pala herbada sense cam\u00ed. \u00c9s for\u00e7a de bon baixar perqu\u00e8 podem fer lla\u00e7ades prou amples. Com a punt de refer\u00e8ncia a mitja baixada trobarem una curiosa estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica. Quan el pendent s’aplana ens desviem en direcci\u00f3 oest a buscar el fons de l’amagada clotada de la Cometa del Forn on trobarem les marques blanques i vermelles, for\u00e7a escadusseres, d’un GR. Travessem aquesta clotada per un corriol que fa de bon seguir fins arribar a l’escull principal de la ruta, la pujada al coll de la Portella. Es tracta d’un tram d’uns dos-cents metres totalment inciclable i amb un pendent considerable que en el cas de les e-bikes es necessari l’ajuda d’un company per poder pujar la bici. Adverteixo que \u00e9s un tram molt complicat i que si no es va mentalitzat pot convertir la sortida en un calvari. Un cop superat aquest escull per un bon sender, amb les marques del GR, ens porta sense cap dificultat fins el refugi de la Portella on hi arriba una pista forestal. A partir d’aqu\u00ed es segueix la pista que puja fins el collet d’Ortaf\u00e0 i seguint la pista de l’inici de la ruta es retorna al port d’Envalira. En resum, \u00e9s una ruta extraordin\u00e0riament panor\u00e0mica per\u00f2 que t\u00e9 l’escull de la pujada a la Portella. Si us mentalitzeu que trobareu aquest tram complicat la resta de la ruta la gaudireu molt\u00edssim. Aix\u00f2 s\u00ed, cal que si us hi atreviu que considereu que teniu un nivell f\u00edsic i t\u00e8cnic adequat per superar-lo. Per les rampes que cal superar \u00e9s una ruta molt adequada per fer amb una e-bike.<\/p>\n\n\n\n
Pirineu fronterer entre Andorra i Fran\u00e7a<\/p>\n\n\n\n