2.224 metres<\/p>\n\n\n\n
Ruta no massa llarga per\u00f2 molt exigent pel gran pendent que cal superar fins assolir el cim de Cauba. La pujada pel bosc de Betren es fa per l’antic cam\u00ed que puja amb un pendent molt fort per dins d’una magn\u00edfica avetosa. Quan s’acaba el bosc s’entra a la zona de prats on ja fa molts anys hi havia hagut l’estaci\u00f3 d’esqu\u00ed d’Era Tuca. Continuo pujant pel mig dels prats per on pujava l’antic telecadira fins assolir l’estaci\u00f3 superior del mateix. Aqu\u00ed es troba un c\u00f3m amb una fresca font. Continuo pujant per una llarga pala herbada que cada cop \u00e9s m\u00e9s costeruda. Per superar-la em veig obligat a fer petites lla\u00e7ades. Les vistes cada cop s\u00f3n m\u00e9s espectaculars i dilatades. Despr\u00e9s d’un esfor\u00e7 important assoleixo el cim de Cauba on encara hi ha restes del final d’un antic remuntador (era el m\u00e9s alt de l’estaci\u00f3). Des de Cauba planejant i perdent fins hi tot una mica d’al\u00e7ada arribo f\u00e0cilment fins el Pic de Mitdia que \u00e9s un gran mirador sobre el Mijaran. Val la pena contemplar la gran panor\u00e0mica que ofereix aquest cim. A l’estar situat ben b\u00e9 al centre de l’Aran \u00e9s un balc\u00f3 privilegiat. Ara inicio la baixada cap a la vall del Bargad\u00e8ra. \u00c9s una baixada primer pel mig d’amplies zones de pastures i un tros avall es converteix amb un corriol amb fort pendent i en algun tram una mica t\u00e8cnic. Trobarem de tant en tant senyals grogues i alguna fita. Abans d’arribar al fons de la vall, a l’al\u00e7ada d’una gran cleda feta de pedres, creuem la petita rasa i trobem un corriol que planeja a mitja al\u00e7ada i que es dirigeix al pla dera cabana d’Estanho. En un curt tram caldr\u00e0 empentar la bici. Un cop en aquest pla ja nom\u00e9s ens mancar\u00e0 superar una petita pujada per arribar a l’amagat Estanh d’Escunhau. \u00c9s un estany que el seu desgu\u00e0s \u00e9s per una dolina que hi ha a la part oposada segons hi arribem. Gran sensaci\u00f3 de solitud. Un cop ben reposat inicio la baixada per la vall del Bargad\u00e8ra. Aviat arribo a la cabana i el santet d’Escunhau on ja trobo una pista que puja d’Escunhau i que seguir\u00e9 una bona estona. Un cop entro al bosc d’Escunhau aviat la deixo per seguir per una pista secund\u00e0ria que em porta a l’inici del vell cam\u00ed que puja pel mig d’aquest bonic bosc d’avets. Finalment torno a sortir a la pista que ja no deixar\u00e9 fins el poble. El creuo pel mig i vaig a travessar la Garona pel nou pont. A partir d’aqu\u00ed per un molt ben marcat corriol ressegueixo Era Solana fins arribar a Vielha i ja per carretera retorno a Gausac que \u00e9s on he iniciat aquesta ruta. Conclusions: \u00c9s una ruta nom\u00e9s apta per e-bikes pels forts pendents que cal superar. Tamb\u00e9 requereix una bona t\u00e8cnica tant de pujada com de baixada. Imprescindible gps. En cas de boira millor deixar-ho per un altre dia. A les parts altes no hi ha refer\u00e8ncies i la possibilitat de p\u00e8rdua \u00e9s alta. Com a contrapartida gaudireu d’unes vistes espectaculars. Ciclable un 95%.<\/p>\n\n\n\n
Val d’Aran<\/p>\n\n\n\n